L’Església catòlica, d’ençà els corrents involucionistes que van capgirar l’esperit del Concili Vaticà II, ha anat abandonant progressivament l’exercici de l’autocrítica. En nom de la doctrina segura, s’han reafirmat no només principis doctrinals i magisterials, sinó també línies espirituals, pastorals i eclesiològiques basades en l’autoritat o l’obediència cega. D’aquí ve que sigui molt significatiu poder revisar, des de l’òptica de l’autocrítica, el tarannà del Document Final de la V Conferència General dels Bisbes d’Amèrica Llatina i del Carib, que va ser lliurat aquesta setmana al Sant Pare per a la seva aprovació definitiva.
Un cop analitzades les línies mestres de l’esmentat document, convé, doncs, aturar-se en un dels aspectes que normalment passa desapercebut, per la senzilla raó que en molts documents no hi ha cap referència autocrítica a l’acció de l’Església. Molts analistes havien remarcat que un dels punts clau de la V Conferència del CELAM seria el del principi de gènere, és a dir el paper de la dona. Doncs bé, la dona apareix citada 76 cops en el Document Final i, encara més, s’admet obertament que l’Església no ho ha fet bé pel que fa al reconeixement de la dona en el si de l’Església: “Lamentem la discriminació de la dona i la seva absència freqüent als organismes pastorals”. De la mateixa manera, sorprèn positivament que el document s’endinsi en un dels punts blasmats durant molt de temps, el la inculturació de la fe en les cultures indìgenes: “Cal una evangelització més inculturada a tots els nivells, particularment en les cultures indígenes i afroamericanes”.També crida l’atenció la gosadia del document quan rebutja que es qualifiqui –com fan molts responsables eclesials – tots els grups evangèlics de sectes: “No és adient englobar tothom en una única categoria d’anàlisi, ni anomenar-los senzillament sectes”.
Tanmateix, la matrícula d’honor de l’autocrítica se l’emporta, sens dubte, el número 109 del Document Final, d’una contundència que hauria d’avergonyir tots els qui defensen una línia eclesial reaccionària o ultraconservadora: “Lamentem cert clericalisme, alguns intents de tornar a una eclesiologia i espiritualitat anteriors al Concili Vaticà II, algunes lectures i aplicacions reduccionistes de la renovació conciliar, l’absència d’un sentit d’autocrítica(...)”. Aquest paràgraf del Document Final, si és respectat en el procés d’aprovació definitiva, és un instrument magnífic per lluitar contra l’onada integrista cada cop més present a l’Església espanyola i també a casa nostra.
