Fa unes setmanes s'ha incorporat com a coordinador general de Ràdio Estel el periodista Enric Frigola. A partir d'ara ell és el responsable dels aspectes gerencials de l'emissora i dels programes. El seu primer objectiu és remuntar els índexs d'audiència, que en aquests moments no arriba als deu mil oients. Sens dubte, si algú ho pot fer és aquest excel·lent professional, vinculat al món de la ràdio des de molt jove.
Enric Frigola va començar a treballar a la ràdio fa 45 anys, primer a Ràdio Girona, després a Ràdio Reloj, Ràdio Espanya, Ràdio 4 durant molts anys, Cadena 13, Catalunya Cultura i Catalunya Música. També va treballar a la televisió, com a cap de programes i de programació infantil, en concret a TVE. Per tota la seva trajectòria, Frigola ha rebut diversos premis, que han destacat el seu compromís amb el món de la ràdio i en especial amb la difusió del català en aquest mitjà. El nomenament, doncs, d'Enric Frigola com a màxim responsable de l'emissora després del seu director, Jaume Aymar, és una magnífica notícia.
Ràdio Estel va néixer l'any 1987, sota l'empara de la Fundació Missatge Humà i Cristià, una iniciativa beneïda pel cardenal Jubany i que sempre va tenir al capdavant amb gran entusiasme Joan Carrera, nomenat anys més tard bisbe auxiliar de Barcelona. La seva línia respectuosa i fidel a uns principis cristians integradors, acollidors i moderats, va contrastar des del primer moment amb l'agressivitat de la COPE. Eren com la nit i el dia. Gràcies a la bona traça de Santiago Ramentol i especialment Teresa Pou, Ràdio Estel va assolir, durant la segona meitat dels anys 90, un èxit contrastat en molts ambients, fins i tot allunyats de l'Església.
L'audiència es va enfilar fins als 100.000 oients, una xifra gairebé impossible per a una emissora humil com Ràdio Estel i que la feien molt atractiva i fins i tot competitiva. Malauradament, els aires oberts es van estroncar abruptament l'any 2000 amb la imposició d'una nova línia fonamentalista que va suposar l'eliminació suïcida del tarannà que havia construït pacientment el bisbe Carrera. El nou director, Octavi Sánchez, va aconseguir el dubtós èxit d'ensorrar l'emissora fins a nivells d'audiència mínims, de pocs milers d'oients. Nous patrons, vinculats a l'extrema dreta política i eclesial, van protagonitzar diferents intents per redreçar la situació, però tanmateix només van acabar d'enfonsar l'emissora.
Els reptes que té al davant Enric Frigola són certament difícils. Remuntar l'audiència, en el camp radiofònic, és molt complicat, sobretot si els recursos econòmics són escassos. Però, com sempre ha fet, Frigola ha donat mostres que no només és un excel·lent professional sinó que també treballa amb illusió, generositat i bones intuïcions. Ràdio Estel va representar, per a la gran majoria dels cristians catalans, una esperança i un orgull. Si algú pot recuperar-los és Enric Frigola.
