Les dades apunten un augment del 6% del suport general a la independència respecte els darrers sondejos. El més sorprenent, però, és que el suport a la ciutat de Glasgow, tradicionalment laborista, arribaria al 41%; a més a més, l'enquesta apunta que entre els joves de 18 a 24 anys el suport arribaria al 51%. Aquestes variacions anirien en detriment dels indecisos que ara ja serien només un 18% de l'electorat.

Londres ha reaccionat ràpid a aquestes tendències i el Govern britànic ha mogut peça els darrers dies. Diverses fonts apunten que el primer ministre, David Cameron, podria crear una comissió encarregada de la qüestió del referèndum que estaria liderada per dos pesos pesants de la política britànica: el conservador i membre del gabinet a l'ombra George Osborne; i el liberal, Secretari d'Estat per Escòcia, Michael Moore. Precisament ha estat el mateix Moore qui els darrers dies ha generat polèmica. Segons el mandatari liberal s'haurien de celebrar dos referèndums: uns primers comicis amb una pregunta per decidir sobre el "principi d'independència"; i una segona convocatòria per aclarir com es compartirien deute, defensa i altres afers. La proposta de Moore, però, ha estat immediatament criticada tant per conservadors com pel mateix Salmond. Pel primer ministre escocès la proposta de Moore forma part de la voluntat "imperial" de decidir les preguntes des de Londres. Per als conservadors organitzar dos referèndums podria beneficiar enormement la causa independentista ja que la possibilitat de "fer-se enrere" a la segona convocatòria podria provocar la victòria independentista a la primera. Fins i tot Nick Clegg, també liberal, s'ha afegit a les crítiques a Moore.

En tot cas, Alex Salmond ahir es mostrà partidari de fer un sol referèndum que podria contenir tres opcions i no dues. Entre l'status quo i la independència es podria incloure una tercera qüestió que la premsa ja ha anomenat "independència light" i que aniria en la línia de la devolution max teoritzada pel mateix SNP. La forma concreta de la "independència light", però, no ha estat concretada tot i que els analistes l'han comparada amb la home rule que s'establí per l'actual República d'Irlanda abans de la guerra d'independència.

Aquesta opció contemplaria una autonomia fiscal plena però no garantiria un estat propi per Escòcia. Salmond va reconèixer ahir que cap partit dóna suport a aquesta proposta però que el seu parer és caldria incloure-la al referèndum, perquè és una opció que s'ha discutit diverses vegades a l'opinió pública escocesa. El líder de l'SNP rebutja que el referèndum pugui ser organitzat des del Govern de Londres.