Dues notícies recents ens permeten fer una reflexió. Per una banda, l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha estat l’encarregada d’organitzar un nou Galeusca, que enguany ha arribat a la XXII edició. Galeusca és la gran trobada literària de les llengües cooficials de l'Estat Espanyol: la catalana, la gallega i la basca. Val a dir que, atesa la dinàmica que hi ha Catalunya els darrers mesos, si la trobada l’hagués organitzat el departament de Cultura o l’Institut Ramon Llull, amb les seves peculiars definicions de cultura, també hi hauria participat alguna entitat representativa de la literatura espanyola. En tot cas, el bon criteri del projecte Galeusca no es perd en divagacions acomplexades i se centra en el debat d’aspectes rellevants per a les respectives literatures. En aquesta edició, el programa proposa una reflexió necessària per destacar les arrels literàries i observar la història de la literatura de les tres respectives nacions per, posteriorment, poder pronunciar-se davant d’ella, triar-la, interpretar-la i poder contradir-la. En aquest sentit, els escriptors han fet públic un comunicat en el qual proposen conèixer i reescriure la seva pròpia història, crear i escriure el seu present i el seu futur com a pobles diferenciats i exigir que les seves veus no siguin reprimides.

Una segona notícia que s’ha donat a conèixer de forma parallela ha estat la presentació del ‘Diccionari panhispànic de dubtes’. Es tracta d’una obra que monumental que ha coordinat la Real Academia Espanyola i que ha implicat vint-i-dues acadèmies de llengua espanyola d’arreu del món. Es tracta d’un projecte que, en definitiva, reafirma la unitat de la llengua espanyola, amb tota la seva diversitat de formes. Aquest fet no fa més que posar de manifest el doble discurs que hi ha sobre la unitat de la llengua, un per l’espanyola i un altre d’esperpèntic quan es tracta de la catalana, que apareix de forma regular i que podem veure aquests dies a propòsit del projecte d’estatut del País Valencià i la insistència per aprofundir en el secessionisme lingüístic.

Aquestes dues notícies evidencien amb nitidesa que al segle XXI, en un estat membre de la Unió Europea, i que es vol homologar amb les grans tradicions democràtiques, hi ha una llengua i una cultura de primera i tres cultures minoritzades permanentment, que per mitjà de trobades com Galeusca han de fer sentir la seva veu i compartir punts de vista.