La cultura catalana és identitària, tancada, de vol gallinaci, excloent. L'espanyola, en canvi, és cosmopolita, universal, oberta de mires i preparada per als reptes del tercer milleni. Aquest és el discurs que, dia sí, dia també, exposen molts ciutadans a la bona gent d'aquest país que, per naturalesa, desacomplexadament, s'expressa en català. Aquests ciutadans del món, que argumenten que els diners destinats a promocionar el català a Catalunya s'haurien de destinar a fer hospitals, són els mateixos que no diuen ni piu quan el talante de ZP dobla el pressupost de l'Instituto Cervantes, dels 50 milions d'euros de l'època Aznar als 90 amb què compta actualment. César Antonio Molina, director de l'Instituto, es mostra orgullós d'estendre un idioma que mai es va imposar a ningú, ni als catalans ni als aborígens d'Amèrica -segons paraules del propi rei d'Espanya-, en comptes de dedicar el pressupost que administra a construir escoles i carreteres a la paupèrrima Amèrica Llatina. Molina -entrevistat pel mateix periòdic que no dubta en preguntar al conseller Tresserras, en tant que és proper a ERC, si aplicarà polítiques culturals identitàries- es mostra totalment orgullós d'haver aconsellat al pilot Fernando Alonso que, quan guanyi la Fórmula 1, "ha de cridar en espanyol i no en anglès". Molina també ven com un èxit que, als Estats Units, "ja hi ha consciència que l'espanyol és la seva segona llengua", en comptes de preocupar-se per la nul·la integració de la immigració llatina a la societat nord-americana.