Fa setmanes ho anunciàvem, i alertàvem de com acabaria concretant-se la participació de la cultura catalana en la fira del llibre de Frankfurt del 2007, on com a cultura convidada, se suposa que tindrà un paper més que destacat. Doncs bé, la setmana passada es va signar el contracte entre l’organització de la fira i l’Institut Ramon Llull. En una altra ocasió ja havíem comentat les ‘peculiars’ opinions del director de la fira, el senyor Jürgen Boos. En motiu de la firma del contracte, no va perdre l’oportunitat per tornar a posar cullerada en com ha de ser la participació de la cultura catalana. Aquest cop va alertar de “tendències catalanitzadores radicalitzades\", és a dir, les opinions a favor de promoure els autors que escriuen en llengua catalana, i va demanar, o més ben dit exigir, la presència d’autors que escriuen en espanyol. Potser el que ell vol és ‘un dos per un’, és a dir, que pagui l’Institut Ramon Llull i a canvi hi participin autors de dues cultures diferents. A banda de la perplexitat que generen aquestes paraules del senyor Boos, i de la ingerència en afers fora del seu àmbit professional, seria oportú bastir un seguit d’actuacions ‘paradiplomàtiques’ al voltant de la participació de la cultura catalana a la fira de Frankfurt. La ‘paradiplomàcia’ és un instrument absolutament legítim i utilitzat de manera habitual per nacions com Catalunya o el Quebec, i pot realitzar-se en camps tan diferents com l’econòmic, el cultural, l’esportiu, etc. Un bon exemple d’això és la IX trobada de Comunitats Catalanes del Con Sud d’Amèrica, que té lloc aquesta setmana a Buenos Aires, organitzada pel Casal de Catalunya de Buenos Aires, amb el suport de la Secretaria de Cooperació Exterior de la Generalitat. En la trobada es presentaran diferents iniciatives sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a potenciar i dinamitzar el paper de les comunitats catalanes a l’exterior. De forma paral.lela, hi haurà una agenda d’actes culturals molt important. Potser en aquesta línia seria oportú fer una trobada a Frankfurt el 2007 que aplegués els tres casals catalans que hi ha a Alemanya. Probablement serà la millor manera de donar a conèixer la cultura catalana al món editorial reunit a Frankfurt, sense ingerència ni manipulacions tergiversadores.
