De la cimera Zapatero-Rajoy de la setmana passada a la Moncloa en va sortir un acord que, si es duu a terme, suposa cometre una il·legalitat, una vulneració de l'ordenament jurídic espanyol, aquest que tant defensa el Tribunal Constitucional. Es tracta de l'anunci per part dels dos dirigents del pacte per reformar la llei espanyola de caixes en el termini màxim de tres mesos per finalitzar la reestructuració del sistema financer. Sense embuts, de forma sorprenentment clara, el president de l'executiu espanyol va anunciar que la nova llei obrirà les caixes al sector privat, això vol dir obrir la porta a la bancarització de les entitats que es trobin en una situació més complexa.
Un cop directe al model català de caixes d'estalvi, ja que a més, ZP i Rajoy pretenen introduir canvis en els percentatges de participació política en les entitats. Un model de caixes que seria potser vàlid per a caixes espanyoles altament polititzades i amb un historial de gestió nefast, però no en les entitats catalanes, amb un model propi i amb una independència inqüestionable.
Però el més greu, al marge de la voluntat dels dos partits espanyols de recentralitzar el sistema de caixes, és que aquesta llei atempta contra l'Estatut. De fet, ja ho va fer el Fons de Reorganització Ordenada Bancària (FROB), que la Generalitat va dur al Tribunal Constitucional perquè deixa en mans del govern espanyol el poder de decisió en les fusions de caixes mentre l'Estatut dóna aquesta competència a la Generalitat. Però aquesta reforma de la llei de caixes seria il·legal, no només perquè se salta l'Estatut, sinó perquè precisament aquest Estatut està embargat pel TC, de manera que legislar aprofitant aquesta situació és, a més de roí políticament, il·legal.
Sembla que PSOE i PP volen aprovar aquesta llei sigui com sigui, després d'anys d'acords fallits en aquest sentit. I aquí no hi haurà manera de parar el cop. El PSC tindrà un paper complex de nou. El president Montilla ja va deixar clar que s'oposarà a una privatització de caixes, i que en tot cas, les quotes participatives del sector privat hauran de ser minoritàries. Però Montilla s'equivoca permetent qualsevol entrada de capital privat. s obrir la porta als bancs, delerosos de tenir participació en la seva màxima competència.
