La reforma de la Llei espanyola de caixes d'estalvi a través de la Lorca que ja han pactat el PSOE i el PP és més que una clara invasió de competències de l'article 150 de l'Estatut, és una porta oberta de bat a bat a la privatització de les caixes d'estalvi, és a dir, a la seva conversió futura en bancs.  Zapatero i Rajoy han pactat, per fi després d'anys d'intentar-ho i de no sortir-se'n per por a perdre el control polític de les caixes en els seus territoris, una reforma que autoritzarà les participacions preferents amb drets polítics. Ras i curt, que el sector privat tindrà veu i vot en la gestió de les caixes. I això és un regal per als bancs, sobretot el Santander i el BBVA, però també el Banc Sabadell. D'entrada, que una caixa pugui emetre participacions és una bona solució per augmentar els seus recursos, ja que fins ara la llei impedeix que una caixa pugui ampliar capital. Però a la vegada, és una amenaça clara per als seus principis fundacionals.
Els partits catalans haurien de deixar-se la pell en aquesta negociació
Un banc que tingui participació en una caixa, lògicament buscarà obtenir el màxim rendiment, com si la caixa fos qualsevol altra empresa, i això, entrarà en contradicció amb puntats d'una caixa com l'obra social. Possiblement, la mesura d'obrir la porta als bancs era necessària en el context de crisi actual, però amb uns límits que impedeixin que el banc esdevingui majoritari o que tingui un paper rellevant. Per això és important que Catalunya s'impliqui en el procés i exigeixi a Madrid que es posi un límit en els territoris que vulguin mantenir l'essència de les caixes. El president Montilla parlava del topall del 20% de capital privat amb drets polítics. No és un mal percentatge, però el PSOE i el PP no semblen disposats a fer una concessió d'aquest tipus, perquè en realitat, posen en el mateix sac totes les caixes de l'Estat. I sí que és cert que moltes caixes espanyoles necessiten més capital privat i menys presència pública embrutida pels interessos de partit. Però aquest no és el cas de Catalunya. I els partits catalans haurien de deixar-se la pell en aquesta negociació.

Aquesta setmana s'han segellat les dues grans fusions de Catalunya. D'una banda, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, i de l'altra, Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Queden fora Caixa Girona, que assegura que no busca companys, Caixa Laietana i Caixa Penedès, que segueixen buscant el millor soci per a les seves aspiracions, i La Caixa, que juga en una altra divisió. Ara venen tres anys decisius per al futur d'aquestes entitats fusionades, quan hauran de tornar els diners del FROB i demostrar que són viables. Mentrestant, els bancs estaran esperant com llops famolencs qualsevol tros que puguin arreplegar de les caixes. Si aquestes no retornen els diners en els terminis establerts, el decret llei que va aprovar l'executiu espanyol autoritza l'Estat a posar a la venda els actius d'aquestes caixes, que lògicament compraran els bancs.