La possibilitat que una companyia aèria pugui ser gestionada des de Catalunya no és pas cap novetat. Vueling, ara en procés de fusió amb la filial d'Iberia Clickair, naixia de capital català i és gestionada des de la capital catalana. Però la seva aposta per l'aeroport del Prat no es diferencia de la que podria ser en qualsevol altre dels 47 aeroports comercials que operen a l'Estat espanyol. s cert que la seva condició de companyia de baix cost limita les seves possibilitats d'obrir-se al món, però Vueling no ha fet una política clara de potenciació de l'aeroport català.
Per això, que Scandinavian Airlines (SAS), grup propietari d'Spanair, estigui disposat a vendre's el 80% de l'aerolínia espanyola al Consorci de Turisme de Barcelona i a la firma de capital risc Catalana d'Iniciatives,obrint la porta a la incorporació d'altres accionistes provinents del món empresarial català, és una excel·lent notícia. I ho és perquè brinda una oportunitat històrica des del punt de vista de negoci, perquè a El Prat una companyia com Spanair, ara amb problemes econòmics greus, podria redreçar-se, mantenir l'activitat a El Prat i posteriorment acabar redireccionant la seva oferta per convertir Barcelona en un hub del sud d'Europa. Arribats a aquest punt, s'hauria obert la porta a la intercontinentalitat. Actualment, Spanair té la seva seu a Palma, però de ben segur que es traslladaria a Barcelona si l'operació, per a la qual SAS ha posat com a data límit el 31 de gener del 2009, culmina amb èxit.Però més enllà de qüestions econòmiques i d'infraestructures, el fet que empresaris catalans i iniciativa institucional a través del Consorci de Turisme de Barcelona i Catalana d'Iniciatives -impulsades per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat respectivament- hagin unit forces per l'aeroport del Prat, és una mostra clara del sentit de país que ha guiat aquesta operació. I en els temps que corren, en què els partits es ridiculitzen esbatussant-se i escenificant cada dia el trencament d'una suposada unitat de país pel finançament i l'Estatut, ja és molt. I potser es recuperarà l'esperit de l'IESE del març del 2007, quan els principals dirigents del món empresarial, acadèmic i cívic es van aplegar per demanar una solució de futur per a l'aeroport del Prat.
