Aquest dissabte s'enlairava de l'aeroport de Barcelona el darrer avió d'Iberia en direcció a Londres. Va ser el darrer avió amb el logotip de la companyia de bandera espanyola que cobreix un trajecte internacional des de Catalunya, i només mantindrà el pont aeri. British Airways, amb qui l'aerolínia espanyola comparteix codis, cobrirà el trajecte. La franquícia Air Nostrum i la filial de baix cost Vueling cobriran els vols espanyols i alguns d'europeus. Iberia compleix així els seus plans de marginar el Prat i abocar tots els seus esforços a convertir Barajas en el centre del món.
La retirada ve acompanya de la creació d'una companyia aèria de curt i mitjà radi, que operarà en xarxa i amb base a Madrid. Aquesta nova oferta aportarà i distribuirà trànsit per a la creixent xarxa de llarg recorregut d'Iberia. Dit d'una altra manera, serà un alimentador de passatgers de Barajas per evitar que hagin de passar per Barcelona, i tot plegat pagant salaris mínims, com ja han denunciat els sindicats i la pròpia companyia ha admès en un comunicat. Fa poc més de tres mesos, Iberia es va desfer de Clickair en fusionar-la amb Vueling, on Iberia té el 45% de les accions, per tant, ara és una incògnita quin paper tindrà Vueling en el futur i fins a quin punt la nova companyia li farà ombra.
L'estratègia d'Iberia de concentrar les seves operacions des d'un únic hub a l'aeroport de Barajas té com a conseqüència directa la frenada del creixement de l'aeroport del Prat, ja que Barcelona esdevé una simple plataforma de connexions punt a punt per alimentar de passatgers Barajas. En aquest escenari, el paper de la companyia catalana Spanair és clau, així com el de companyies europees i nord-americanes que han optat per desplegar a Barcelona un model de hub, com és el cas de l'alemanya Lufthansa.
Amb tot, més que la seva voluntat comercial, cal esperar la voluntat del gestor AENA, que és qui en última instància autoritza o veta els projectes de les companyies. I és molt probable que l'ens gestor centralitzat no vulgui que Barcelona alci el vol amb noves oportunitats. Políticament, les esperances d'aconseguir un canvi en la gestió de la infraestructura més important del país són minses. Zapatero ja té els vots per als pressupostos generals de l'Estat, no ha de cedir ni un mil·límetre a les propostes catalanes per donar oxigen al Prat.