Que bé que es viu amb la premsa a favor. Florentino Pérez va presidir aquest passat diumenge una Assamblea General plàcida i sense crits, acrítica i sense oposició. Un paradís malgrat alguns arguments contradictoris.
I és que el president del Madrid va intentar justificar la política esportiva del seu mandat d'una forma prou curiosa. Tot i la inversió de 250 milions en fitxatges la temporada passada, el Madrid no va guanyar res. Però a l'Assamblea, Florentino no va ni citar -ni tan sols s'hi va acostar- la paraula fracàs'. Va recordar -equivocadament- que els 96 punts aconseguits per l'equip de Pellegrini van suposar un autèntic record. El gran líder del madridisme va oblidar-se que el Barça n'havia sumat 3 més -aquest sí que és l'autèntic record. I va justificar l'adéu de Pellegrini però en canvi considera que Messina mereix confiança -els resultats del bàsquet i el futbol van ser similars. Florentino vol maquillar el fracàs passat obviant el que no li interessa i desviant centres d'atenció. No li fa falta perquè té el silenci comprat o guanyat o aconseguit. Ningú s'atreveix amb prou penes a estossegar al seu pas. Com ho aconsegueix?
El favor dels mitjans és bàsic en aquest sentit. O que es reuneixi amb els compromissaris 15 dies abans de l'Assamblea per guanyar-se la seva veu. Només així s'entén que, al fracàs esportiu, s'hi sumin mesures poc populistes com l'augment del 15% en els abonaments i ningú posi el crit al cel. I és que d'alguna manera s'han de recuperar la reducció d'ingressos en màrqueting i drets televisius. Florentino se'n va sortir bé, amb total impunitat. Les poques crítiques li van arribar de la perseverant "Plataforma Blanca" i d'algun soci aïllat. Petites boirines en un cel clar. Aquests, amb més raó que un sant, li retreuen el ja endèmic forat negre econòmic, la manca d'èxits esportius i la incoherència del projecte. Argumenten que el concepte i el projecte de Pellegrini poc té a veure amb el de Mourinho. Tant cert com silenciat.
