L’actual president espanyol supera amb escreix totes les marques aconseguides per Aznar en la seva lluita contra l’esquerra abertzale. Només en una legislatura, Zapatero ha detingut a més de 300 bascos sota l’acusació de pertànyer a ETA, un centenar dels quals van ser arrestats durant el procés de pau. Tota una demostració de com se les ha gastat el líder del PSOE mentre mantenia canals de comunicació oberts, públics i privats, amb el moviment independentista encapçalat llavors per Arnaldo Otegi, avui a la presó com la meitat de la Mesa Nacional de Batasuna. La població reclusa de l’Estat no para de créixer gràcies a les aportacions obligades del col·lectiu independentista basc a cop de sentències i d’operacions policials.
A quatre mesos de les eleccions espanyoles s'ha acabat activant una de les espases de Damocles que penjava, des de feia temps, sobre l'esquerra abertzale: la sentència del cas 18/98. Aquest macrosumari impulsat per Baltasar Garzón, seguint la teoria del ‘tot és ETA', es va iniciar quan governava el PP i ara és el PSOE qui en recull els fruits.
La sentència no es farà pública fins el pròxim 10 de desembre, però l'Audiència Nacional ha ordenat la immediata detenció de 46 dels 52 processats per evitar -diu- que fugin. El cop d'efecte és total, especialment el mediàtic: la policia i la Guardia Civil perseguint a gairebé mig centenar d'independentistes per tots els pobles d'Euskadi per engajolar-los. Zapatero s'apunta un gran gol enfront de les crítiques que li escup el PP d'haver-se venut a ETA o de ser massa tou amb la il.legalitzada Batasuna. El valor polític d'aquestes detencions és innegable pels socialistes. Un espectacle de fermesa que el PSOE espera amortitzar electoralment. Les condemnes de presó que hauran de complir els detinguts no se sabran fins d'aquí uns dies però, de moment, l'Estat ja ha tornat a fer una demostració de força i de poder davant els independentistes bascos i mirant de reüll també als ciutadans espanyols que encara no es refien de les intencions de Zapatero després del fracassat procés de pau.
Però amb el sumari 18/98 s'han creuat moltes línies roges. Estem davant d'una vulneració jurídica de drets. A l'empara del combat contra ETA, l'Estat ha colpejat de manera indiscriminada a una part de la societat basca, perquè entre els encausats i, d'aquí uns dies, condemnats, hi ha gent que rebutja l'ús de la violència i que, fins i tot, s'ha posicionat en contra d'ETA. Un grup d'observadors internacionals que va assistir a la vista oral celebrada a Madrid va denunciar múltiples vulneracions. Segons l'advocat argentí Esteban Rodríguez, del Col.lectiu d'Investigació i Acció Jurídica, la instrucció del sumari 18/98 s'ha fet "de manera caòtica, violant els drets de la defensa i ha posat en evidència determinades pràctiques terroristes de l'Estat".
Una de les organitzacions afectades pel sumari és la Fundació Joxemi Zumalabe, dedicada a treballar en favor de l'autodeterminació d'Euskal Herria a través de la desobediència civil pacífica. Es criminalitza i persegueix, doncs, la dissidència política no violenta, l'independentisme que no utilitza les armes. Un fet molt greu en opinió de l'advocat August Gil Matamala perquè evidencia que la justícia espanyola ha inventat un nou delicte, el "terrorisme pacífic" o el "terrorisme desarmat".
Tot val per aturar el projecte polític independentista basc. Mentrestant, el PNB i el PSE pacten els pressupostos d'Euskadi per a l'any que ve. Els penebistes ja han oblidat que van prometre no pactar res amb els socialistes si abans no existia un acord de fons sobre la resolució del conflicte basc. Pot ser no han incomplert del tot la promesa. És possible que el PNB i el PSOE estiguin posant les bases per teixir una solució "autonòmica" que els satisfaci a tots dos i que margini el projecte representat per la il.legalitzada Batasuna. Que cada cop hagi més independentistes a presó és un mal averany.
