Mentre el Govern Zapatero –seguint fil per randa l'estratègia que li marca el PP– prepara la il·legalització d'ANB, partit històric que va governar amb el PSOE durant la República, les mirades del País Basc estan posades en els passos que va donant la demanda presentada per Batasuna al Tribunal europeu dels drets humans a Estrasburg (Alsàcia) contra la seva il·legalització. Ja seria ben gros que allò que el Govern espanyol va ser incapaç de fer en temps de treva ho hagi de resoldre un Tribunal internacional un cop ETA l'ha trencada.
Clar que tot dependrà, encara, de com aquest mateix Govern –segurament de composició diferent, en mans o no del PSOE, un cop celebrades les eleccions de març– n'entomi la sentència. És a dir, si l'acata i compleix o no. Sobretot conisiderant les expressions despectives contra el mateix tribunal que els processats del macrojudici 18/98 –encara esperant sentència, i la majoria ara empresonats– van haver d'escoltar de la jutgessa que va presidir el de l'Audiència nacional espanyola, Ángela Murillo, que els va condemnar. Un menyspreu pel Tribunal internacional –i, doncs, pels drets humans– que no és, ni molt menys, exclusiu d'aquesta jutgessa. Si un dels principals obstacles perquè les negociacions del fracassat procés de pau, si no el principal, va ser el manteniment de Batasuna en la il·legalitat –privant, en conseqüència, dels seus drets una de les parts necessàries per a la constitució de la mesa de partits on s'havien de negociar les condicions polítiques–, el fet que la sentència del Tribunal d'Estrasburg sigui contrària a la il·legalització podria obrir un camí cap a la recomposició de les converses de pau. Seria una bona notícia, doncs, encara que molt tardana, per als qui desitgem una sortida justa i democràtica per al conflicte.
Altres fets que han passat aquests dies, però, introdueixen nous motius d'inquietud. El darrer comunicat d'ETA n'és un d'ells. I no només perquè ratifica que seguirà l'activitat armada i –en el seu llenguatge militar– les "execucions" de l'enemic, sinó per la denúncia que hi fa dels indicis que –segons ETA– hi hauria del retorn de l'anomenada "guerra bruta" –com si hi hagués alguna guerra que fos "neta"– induïda pel mateix Govern espanyol. Si això fos cert, comptant ara el Govern espanyol amb el ple suport del de la República Francesa en la lluita contra ETA–, tornaríem, no a l'escenari anterior a la derrara treva, sinó als anys més negres dels vuitanta del segle passat, quan el PSOE també dirigia la governació del Regne d'Espanya.
El PSOE, especialista a complicar encara més les coses quan comencen a donar senyals de resoldre's, faria bé de deixar clar que aquest no tornarà a ser mai més el camí per acabar amb la revolta basca. Ells, que tant demanen als altres condemnes de la violència –i els il·legalitzen i empresonen si no ho fan–, haurien de ser els primers a donar exemple i condemnar com a partit, i no emparar, fets que, per desgràcia, formen part de la seva història immediata. Encara que la sinceritat no és una de les virtuts més arrelades en la classe política espanyola, una declaració condemnant sense embuts les accions del GAL i deixant clar que el Govern espanyol, sigui quin sigui, no ha de recórrer mai més a pràctiques com aquelles podria ser una altra aportació positiva i necessària per retornar al camí de la negociació.
