En uns moments en que el món occidental, excepte l'estat espanyol, està sortint de la crisi econòmica, ens arriba un llibre que tira aigua al vi de l'alegria i l'esperança en un futur millor. Sobreviure a les crisis' (Fayard), de Jacques Attali, publicat el passat 23 d'octubre, ens enumera un seguit de problemes que poden ser causa de pròximes crisis econòmiques i ensorrar el nostre planeta i la seva població en el pou de la desgràcia.
El pròxim decenni, segons el que fou principal assessor del president Mitterrand, podem viure un seguit de crisis econòmiques, ecològiques, sanitàries i polítiques que ens exigeixen estratègies de supervivència específiques. En el capítol de les possibles futures crisis econòmiques hi ha la insuficiència dels fons propis de les empreses, la explosió de la "bombolla" xinesa, les temptacions proteccionistes, la hiperinflació, l'enfonsament del dòlar i la fallida de la FED (Reserva Federal dels Estats Units), entre d'altres. Un altre motiu de crisi podria venir del sector energètic en assolir-se el sostre de producció d'hidrocarburs. També tenim a l'horitzó pròxim les crisis de caràcter ecològic així com les sanitàries i del sector educatiu. Un bon grapat de causes que per separat o juntes ens poden conduir al caire de l'abisme.
A les economies occidentals, explica Attali, els fons propis de les empreses són tan insuficients com els dels bancs, moltes empreses estan endeutades fins el coll i actualment és difícil trobar diner ja que els bancs i entitats de crèdit prefereixen especular més que no pas invertir en les empreses i s'estimen més veure com fan fallida a convertir-se en accionistes. El 2012 entrarà en vigor la reforma de les empreses d'assegurances per la qual disminuiran les seves inversions en les empreses no cotitzades.
El perill de la "bombolla" xinesa
Per la seva part, l'avui dia forta i dinàmica economia xinesa podria ensorrar-se sota el pes dels enormes crèdits concedits per la seva banca, fet que suposaria la devaluació de la seva moneda i l'explosió de la "bombolla" que deixaria al descobert l'enorme sobrecapacitat productiva de l'aparell industrial xinès. Una caiguda dels mercats borsaris xinesos, una disminució del creixement per sota del 8% anual, comportaria greus riscos socials i polítics i una caiguda dels mercats financers mundials, fet que tancaria encara més l'aixeta del crèdit a les empreses i portaria el món cap a una depressió.
La disminució del comerç mundial degut a la recessió porta als estats a adoptar mesures proteccionistes per salvar les seves empreses i llocs de treball, a subvencionar empreses i bancs amb diner públic i a estimular la compra de béns i serveis dins del territori estatal, tal com s'ha vist en diversos estats d'arreu del món en els últims mesos. El desenvolupament d'aquesta onada de proteccionisme tindrà efectes desastrosos sobre la represa del creixement mundial.
La massa gegantina de 5 trilions de dòlars de liquiditat creada pels bancs centrals, el creixement dels dèficits públics i l'augment dels preus de les matèries primeres poden retornar-nos a la inflació, enmig de la depressió. Aquesta inflació ja la veiem amb l'alça dels mercats borsaris, que pot estendre's als mercats immobiliaris, de matèries primeres i de productes derivats. Si s'estén als preus dels productes agrícoles i industrials eliminaria gran part dels deutes públics i privats tot desvaloritzant els patrimonis financers més febles. Ara bé, la globalització porta els preus a la baixa així com les remuneracions salarials. Els bancs fan servir el diner que reben per augmentar els seus beneficis i els seus fons propis i no per rellançar els crèdits a la inversió.
La inevitable caiguda del dòlar
El dòlar, segons l'autor, fa temps que hauria d'haver estat destronat com a moneda de reserva degut a l'enorme deute públic dels Estats Units. El dia que els estats i bancs perdin la confiança en el dòlar i situïn els seus capitals i reserves monetàries en altres monedes deixaran de comprar bons del Tresor nord-americà i es desfaran dels dòlars acumulats. Aleshores, per poder seguir finançant el seu dèficit, els nord-americans hauran d'augmentar les seves taxes d'interès, incrementant el cost del servei del seu deute i agreujant, per tant, el seu dèficit i l'enfonsament del dòlar. Això portaria conseqüències desastroses per a l'economia mundial. I aquest escenari arribarà un dia o altre, en una de les pròximes crisis, per raons més polítiques que no pas econòmiques, especialment si l'euro segueix reforçant-se i el yuan xinès esdevé convertible.
Un altre motiu de crisi és que en els pròxims anys arribem a una insuficiència de la producció de petroli, que s'arribi al punt en que la producció sigui inferior a la demanda degut a la manca de capitals destinats a la prospecció i producció. El "peak oil" (pic petroler) serà el moment en que la meitat de les reserves previsibles mundials de petroli estiguin ja consumides i comencin a esgotar-se la resta de reserves. La crisi actual ha reduït les inversions en exploració petrolera, fet que portarà a la disminució de l'oferta a mig termini mentre el consum augmentarà amb el creixement demogràfic (1.000 milions de persones més previstes pels pròxims deu anys). L'Agència Internacional de l'Energia ha calculat que el pic petroler s'assolirà abans del 2030, per altres organismes (pessimistes) es produirà entre 2014 i 2018 i per d'altres (optimistes) cap el 2060. Aquest pic petroler serà seguit pel pic gasista, deu anys desprès, i quaranta anys desprès pel del carbó. Altres experts diuen que no es produirà mai perquè s'explotaran altres fonts d'energia. Una vegada assolit el pic petroler baixarà de manera regular la producció i serà precís disminuir el consum i refer de manera radical l'economia i la manera de viure del gènere humà. El petroli quedarà pels transports. Quan sigui evident que estem prop del pic petroler els preus superaran els 100 dòlars per barril, generant una nova depressió mundial.
Catàstrofes ecològiques i canvi climàtic
El creixement de la classe mitja a nivell mundial suposa un major consum de productes de base i l'augment dels seus preus. La demanda de productes alimentaris també creixerà i, per això, un seguit d'estats estan comprant o llogant enormes extensions de terreny a l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica. També augmentarà la demanda d'aigua, sobretot a l'agricultura, mentre que l'oferta minvarà degut a la urbanització, la sequera i el malbaratament. Tot plegat farà créixer les emissions de gas carbònic, causa del canvi climàtic que porta a temperatures extremes, tempestes, sequeres, inundacions i moviments de població. Al voltant del 2015 aquestes emissions de gas carbònic poden haver acabat destruint el corall submarí que juga un paper essencial en la supervivència de l'espècie humana ja que aixopluga una tercera part de les especies marines, protegeix a les costes de les onades i impedeix la proliferació d'una alga tòxica pels peixos. Actualment, el 40% dels coralls de l'Índic i del Carib estan ja degradats i el 10% perduts. La gran barrera de corall d'Austràlia pot morir en vint anys. La conseqüència serà la pèrdua de vida als oceans i la degradació de les condicions de vida del gènere humà.
Un altre element és que l'augment de l'esperança de vida suposa un creixement molt important de les despeses sanitàries. Les tecnologies de diagnòstic i curació són aplicades cada dia a un major nombre de persones, amb l'elevat cost que això suposa. Si la tendència actual es manté les despeses mundials sanitàries creixeran un 5% anual i el 2030 els nord-americans destinaran el 25% del seu PIB a aquest capítol, el 30% el 2040 i el 50% el 2080. La tendència serà la mateixa arreu del món. Aquestes despeses no podran ser controlades fins que el personal mèdic sigui substituït per màquines i pròtesis. El mateix succeeix amb l'educació pel que fa a l'augment progressiu de costos fins que s'arribi a la industrialització de les maquines d'ensenyament.
El cost de les pandèmies
I, finalment, en el camp sanitari, la globalització que porta a la lliure circulació fa preveure que el pròxim decenni patirem una o diverses pandèmies que amenaçaran les persones, les empreses, els estats, que patiran a la vegada una crisi sanitària, econòmica i humana de gran amplària. El cost econòmic de l'actual grip A s'estima en el 0,7% del PIB mundial, com a mínim, i en el 4,8%, en el pitjor dels casos (elevat índex de mortalitat). Als Estats Units la grip A pot causar fins a 90.000 morts i causar l'hospitalització de 1.800.000 persones, 300.000 de les quals en unitats de cures intensives. Les noves pandèmies sorgiran de regions densament poblades i pobres, amb poca higiene i sense serveis mèdics.
Tot un catàleg de causes que amenacen el nostre present i el nostre futur col·lectius.
