Des de l'11 de setembre del 2001, amb l'atac a les Torres Bessones s'ha disparat la literatura, els llibres, les anàlisis sobre l'Islam però aquesta allau s'ha centrat en el Islam dels extremistes, dels marginals. L'Islam de les majories dels pobles musulmans continua per explorar i explicar. s el que han fet tres universitaris del Marroc, Mohamed El Ayadi, historiador, Hassan Rachik, antropòleg, i Mohamed Tozy, politòleg, que han escrit "L'Islam del dia a dia", com a fruit de un treball de camp efectuat el 2006 al Marroc. Actualment Tozy és professor a la ciutat francesa de Aix-en-Provence i en una entrevista al setmanari "Jeune Afrique" explica l'objectiu de la seva recerca i del llibre publicat.
"Solament estudiant l'Islam real -el de cada dia i el de tot el món- es pot conèixer l'evolució de les societats musulmanes i entendre els compromisos que els creients és permeten per accedir a la modernitat, inclòs reinventant les tradicions, com per exemple la omra' -petit pelegrinatge a La Meca- convertit actualment en turisme espiritual", explica Tozy. En aquest Islam real i de cada dia la gent pelegrina a La Meca i beu whisky, en una ambivalència normal, inherent a la condició humana. Aquest autor recorda una dita popular: "Una mica per Déu, una mica pel meu cor". Afirma Tozy que nocions com coherència i puresa són construccions intel·lectuals i que l'ambivalència és assumida per la mateixa religió quan se centra en els conceptes de pecat i alhora de redempció. "El que caracteritza l'Islam marroquí, diu l'autor, és precisament una actitud comprensiva respecte les contradiccions i les incoherències i la capacitat de trobar compromisos amb el dogma".
Es resa molt però fora de la mesquita
En el tema de la pregaria resulta clar que els marroquins preguen de manera massiva però la mesquita no és el lloc principal on practicar la devoció ja que la pregaria "és sobretot una activitat individual més que no pas comunitària" i en el treball de camp els autors van descobrir que els camperols preguen menys que la gent de les ciutats i també que les dones són més pietoses. Una de les sorpreses de la feina de recerca va ser descobrir que el 15% dels marroquins, és a dir, uns dos milions, mai han resat, fet que trenca la imatge estereotipada del Marroc. Una altra sorpresa va ser constatar que sols el 16% de la població, i sols el 2% de les dones, freqüenten les mesquites i, tanmateix, s'estan construint mesquites sense parar. Actualment n'hi ha 41.755, de les quals 104 van ser construïdes el 2007. Amb aquestes xifres és calcula que hi ha una mesquita per cada 800 persones. Altres dades són que sols el 25% fan la pregaria de la matinada. La pregaria del divendres, que serveix per mesurar el retorn a les pràctiques religioses i el radicalisme islàmic sols mobilitza a la meitat dels creients mentre que el 37% no hi van mai.
Pel que fa al dejuni del Ramadà el 60% dels marroquins consideren que els qui no el fan no són musulmans i el 96% pensen que una malaltia no justifica la interrupció del dejuni i el 48% preconitzen pels qui no fan el dejuni que siguin discrets mentre que el 37% és declaren indiferents, "és el seu problema". I el 82% de la població està en contra que durant el Ramadà cafès i restaurants estiguin oberts, fet que dificulta el desenvolupament de la industria del turisme. La televisió s'ha convertit en una de les principals fonts d'informació en tot el referent a la religió per a molta gent (el 40% de les dones de les ciutats) mentre que la mesquita manté la seva hegemonia (50%) en el camp. A nivell de coneixement, el 73% de la gent ignora quines són les quatre escoles o ritus de l'Islam: malikisme, hanbalisme, xafiisme i hanafisme. I del 24% que les coneixen sols el 16% són capaços de citar-les. I el 60% ignoren quins van ser els quatre califes que van succeir al Profeta.
"Déu és clement i misericordiós"
La música no és cap problema ja que sols el 3% creuen que és il·lícita i sols el 1% en el cas del cinema. Pel que fa a la barreja de sexes tothom n'és favorable en el cas de l'escola i sols el 30% a les platges. La distinció entre la esfera mundana i la religiosa és reivindicada pel 15% mentre que el 85% la porten a la pràctica. Es dona el fet curiós que la intensificació de la pràctica religiosa dels últims temps va acompanyada d'una reculada de la religió com a monopoli de la producció de sentit i es troba obligada a cohabitar amb altres formes de creences que són la ciència, la política, etc. "El marroquí no actua com a musulmà en totes les situacions, diu Tozy. Fa religiosament les cinc pregaries diàries, contracta préstecs bancaris, mira pel·lícules i fins i tot pot acceptar que la seva filla és casi amb un cristià o un jueu, a condició de que aquest respecti les aparences". Es tracta de una actitud pragmàtica, són creients però es prenen llibertats amb les regles i els dogmes ja que pensen que "Déu es clement i misericordiós".
