Els actuals estats del nord d'Àfrica són vistos globalment com la part occidental del món àrab però la realitat és molt més complexa com pot comprovar qualsevol turista que viatgi al Marroc o Algèria, on hi ha un renaixement de la identitat dels pobles amazig, és a dir, la població i la cultura existents abans de la conquesta àrab i la conversió a l'Islam.
En el cas del Marroc hi ha tres grans zones on es conserva i ara revifa lentament aquesta cultura, llengua i tradicions: el Rif, el mitjà i alt Atles i Souss. El Rif és una zona muntanyosa situada al nord del Marroc on es parla el tarifit, dialecte del tamazig (nom de la llengua que parlen els berbers o amazig), i una de les zones, com a la Kabilia algeriana, on més es conserva la identitat berber o amazig. Es calcula que hi ha uns tres milions de persones que parlen el tarifit. L'Atles és la cadena muntanyosa que travessa de nord a sud el centre del Marroc, on es parla el tamazig. El nombre de persones que parla el tamazig en aquesta zona del mitjà i alt Atles és de més de tres milions. I al sud, amb Agadir com a capital, se situa la regió del Souss, on es parla el taxelit, un altre dels dialectes del tamazig, amb una quarta part del seu vocabulari procedent de l'àrab, i amb més de vuit milions de persones que el parlen.
L'actual monarquia marroquina es diu descendent del Profeta, per tant, de nissaga àrab, però la majoria de la població marroquina (s'estima que dues terceres parts del 33 milions) és amazig, i no àrab. De fet, el poder del rei és no sols polític sinó també religiós, com, a "amir al-mouminin" (Comendador dels creients). Política i religió es reforcen mútuament per mantenir en el poder a una dinastia que, des de sempre, ha estat obligada a fer front a nombroses revoltes de les tribus amazigs o berbers. El procés de lluita contra l'ocupació colonial francesa i espanyola va tapar la diversitat tribal i lingüística, i tot va quedar sumit dins del nacionalisme d'alliberament nacional que portà a la creació de l'Estat marroquí independent el 1956.
Nacionalistes i islamistes contra la cultura amazig
El predomini de la ideologia nacionalista no ha ofegat la diversitat existent. Ja el 1958 la monarquia va haver d'ofegar una revolta al Rif, i a les zones berbers des de fa anys s'acusa el partit nacionalista Istiqlal d'afavorir el domini dels fassis (originaris de Fes). També el 1958, amb permís del rei, va crear-se un partit polític, el Moviment Popular (MP) per recollir el vot dels berbers. Era un primer intent de domesticar políticament potencials dissidents.
El moviment cultural de recuperació de la identitat amazig va nàixer al marge dels partits polítics controlats pel rei. Els promotors van pagar amb la presó per publicar poemes en tamazig i es va prohibir posar noms berbers als nens. De fet, les cultures àrab i francesa van imposar-se sobre el pòsit amazig sense que aquest desaparegués ni fos absorbit en la seva integritat. Això donà a molts marroquins una personalitat cultural complexa: amazig, àrab i musulmana. Els islamistes, però, estan contra el renaixement amazig perquè consideren que la llengua i la cultura àrabs són sagrades i, per tant, els hi correspon el monopoli. Els promotors culturals amazigs responen que la llengua àrab existia abans que existís el Profeta i la fes servir, i de la mateixa manera que la va utilitzar per difondre l'Islam, els seus enemics el van combatre amb la mateixa llengua. Reduir l'Islam a una sola llengua, diuen, es treure-li la seva dimensió universal.
Les reivindicacions del moviment cultural amazig se centren en el reconeixement del tamazig en la Constitució com a llengua nacional igual que l'àrab, per tal d'obrir-li camí en l'ensenyament, l'administració pública i els mitjans de comunicació. El 1994, el rei Hassan II va parlar en favor del reconeixement però no va fer res. El 2001, l'actual rei, Mohammed VI, va crear l'Institut Reial de la Cultura Amazig (IRCAM) per convertir el tamazig en llengua nacional i oficial, i es va comprometre a promoure la cultura amazig "en l'espai educatiu, sociocultural i mediàtic".
Lluita contra el monopoli de l'àrab
Una part del moviment cultural amazig no espera el vist-i-plau del rei per avançar i, des del 1995, existeix el Congrés Mundial Amazig (CMA) que no dubta en denunciar un "colonialisme intern", una situació d'apartheid, i que parla de genocidi cultural. Aquest moviment, segons explica el setmanari Jeune Afrique, lluita pel renaixement de la nació amazig de l'Àfrica del Nord, Sahel i Canàries, i vol evitar que la cultura berber es quedi només en folklore. La ciutat d'Agadir, capital de la regió del Souss, és un dels focus del renaixement cultural amazig. Allí va crear-se la primera associació del Moviment Cultural Amazig (MCA) el 1967 i el 1979, a la universitat d'estiu de la ciutat, on per primera vegada es va començar a estudiar sobre el terreny la cultura popular berber.
Des dels seus inicis han tingut en contra el nacionalisme de l'Istiqlal, pel qual la diversitat cultural és una amenaça per a la unitat nacional, i del moviment islamista. Les bases sobre les quals es va crear el Marroc postcolonial van ser l'arabitat i l'Islam. L'ensenyament del berber estava prohibit i l'administració pública arabitzada. Als anys 70 sorgeixen els primers grups amazigs formats per gent instruïda i amb ideals polítics que fan front a la ideologia dominant i, per tant, al poder. A partir del discurs de Mohammed VI del 2001 s'han obert alguns espais a les escoles. A Agadir, els estudiants poden llegir proverbis en tifinag (l'alfabet amazig) i a alguns mapes, els noms de les ciutats i poblacions estan en tifinag.
Aquest alfabet s'aprèn a algunes escoles. Però aquests petits avenços són obra del voluntarisme, de la militància, perquè no hi ha cap mena d'ajut oficial, ni econòmic ni logístic. Es pot dir que el rei hi ha posat bona voluntat i res més. La resta es cosa dels militants de la cultura amazig. Tanmateix, el director de l'IRCAM, Ahmed Boukous, afirma a l'entrevista a Jeune Afrique que actualment "500.000 alumnes segueixen cursos de llengua amazig... i des del 2004 programes en amazig són difosos per la televisió". A la universitat fa sis anys va crear-se un màster de cultura amazig, però fins fa dos anys no tenia pressupost, malgrat l'èxit d'afluència d'estudiants. Aquests estudiants són una nova generació que busca els seus models en la història del seu poble anterior a la conquesta àrab i la islamització i segueix atentament el que fan els amazigs de la Kabilia algeriana.
Cap a finals de l'any passat estava anunciat l'inici d'una cadena de televisió en amazig. A Internet hi ha nombrosos llocs on es troben cançons i literatura berbers. Aquests estudiants són atacats pels islamistes quan els senten parlar la seva llengua. El MCA afirma que "la política sistemàtica d'arabització des de fa cinquanta anys no ha permès assimilar totalment els berberòfons a la cultura dominant". Aquests joves reivindiquen una història del Marroc diferent de l'oficial. El renaixement cultural amazig va fent camí i ja és pràcticament normal que molts artistes, cantants i intel·lectuals afirmin que el seu país es producte d'un mestissatge, una forma de reconèixer que no sols són àrabs. La llengua àrab parlada al Marroc té un 25% de paraules procedents del berber. I aquest àrab marroquí berberitzat s'està estenent als mitjans de comunicació i a la publicitat per sobre de l'àrab acadèmic.
Reivindicacions d'autonomia
En els últims temps i dins de l'intent de solucionar el problema del Sàhara Occidental per la via autonòmica, creant autonomies, la idea ha pres més consistència a les regions berbers, on cada dia hi ha més veus que reclamen l'autonomia. Algunes associacions amazigs demanen autonomia, altres federalisme i també un repartiment més just de la riquesa nacional així com laicitat (l'Estat marroquí és confessional musulmà i el seu rei és dirigent polític i religiós). L'any passat es van reunir a Al-Hoceima, el 9 de novembre, un seguit d'associacions que formen la Unió del Magrib berber, on hi ha marroquins, algerians i mauritans, per demanar polítiques "d'autonomia participativa de les regions".
Les inversions dels últims temps dels milionaris saudites i dels emirats àrabs del Golf Pèrsic han portat el moviment cultural a reivindicacions socials i econòmiques en favor dels camperols afectats pels inversors estrangers, que tenen el suport del rei. La lluita per la terra i per la cultura s'uneixen en una de sola i ara es demana, també, el respecte al dret consuetudinari. La llei prohibeix la creació de partits polítics ètnics o de caràcter identitari però s'ha format el Partit Demòcrata Amazig (PDAM), que preconitza un "model federal marroqui".
