Hongria donarà la ciutadania hongaresa i passaport als hongaresos (o persones de llengua i cultura hongaresa) que viuen fora de les fronteres del país. Es tracta de considerar legalment com a hongaresos als milions de persones de llengua i cultura hongareses que desprès de la desfeta de l'imperi austro-hongarès a la Primera Guerra Mundial, pels tractats del 1920, van trobar-se dins les noves fronteres de les actuals Romania, Ucraïna, Sèrbia i Eslovàquia. Davant d'aquesta iniciativa, el govern d'Eslovàquia, on viuen més de 500.000 hongaresos o persones de llengua i cultura hongareses, s'ha posat en peu de guerra.
Des que va caure l'imperi soviètic, el 1989, a Hongria va reaparèixer la reivindicació de la Gran Hongria o la Hongria històrica, que associada amb Àustria, dins de l'imperi austro-hongarès, s'estenia per les actuals Croàcia, Voivodina (regió del nord de Sèrbia), Rutènia (oest de Ucraïna), Eslovàquia i Transilvània (Romania). Aquell mapa històric i el desig de reparar el greuge històric del Tractat de Trianon, del 1920, pel qual els hongaresos van perdre dues terceres parts del que era el seu territori i part important de la seva població, era present arreu del país.
Ara el tema se situa en primer pla polític degut als resultats de les eleccions legislatives del passat 25 d'abril en què va guanyar la dreta (Fidesz) amb 263 escons del total de 386 del parlament hongarès i en tercera posició, amb el 16,7% dels vots i 47 escons, va quedar el partit d'extrema dreta Jobbik (Partit per a una Hongria millor), que fa seva la reivindicació de la Gran Hongria. Ara el nou govern ha anunciat un pla segons el qual els que denominen hongaresos de l'exterior podran tenir la ciutadania hongaresa si la demanen. De moment no tindran dret de vot però si passaport.
Segons el líder del Partit Popular Democratacristià, Zsolt Semjen, que està associat amb el Fidesz, els hongaresos que viuen en els territoris perduts pel Tractat de Trianon podran tenir la ciutadania hongaresa en el termini de tres mesos. Semjen ha declarat: "Tenim la tasca fonamental vers tots els hongaresos de cancel·lar la vergonya espiritual de Trianon, en la mesura en que podem".
Alarma a Eslovàquia
Aquest pla del nou govern hongarès, ja anunciat durant la campanya electoral, ha encès els llums d'alarma als seus veïns amb minories hongareses que, com Eslovàquia i Romania, formen part de la Unió Europea i de l'OTAN, com Hongria. Aquestes tensions influiran sens dubte dins les organitzacions internacionals. De moment, el govern eslovac ha retirat el seu ambaixador a Budapest i el primer ministre eslovac, el socialdemòcrata Robert Fico, ha dit que la decisió hongaresa "constitueix un atemptat a la sobirania d'Eslovàquia i una amenaça a la seguretat europea i internacional", ja que resulta inaudit que Budapest "prepari sense consultar decisions unilaterals sobre 500.000 ciutadans eslovacs" (els de llengua i cultura hongaresa).
El nou govern hongarès considera que les minories hongareses als estats veïns estan discriminades i que Hongria ha de defensar-les. Tant a Eslovàquia com a Romania (on són uns dos milions) els hongaresos o ciutadans de llengua i cultura hongareses tenen partits propis que obtenen percentatges molt pròxims al percentatge de la població que representen. Aquests partits presenten bàsicament reivindicacions de tipus cultural i lingüístic i també de caire social i econòmic. I tant Bratislava com Bucarest consideren la seva població hongaresa com una mena de quinta columna i pensen que Hongria no ha renunciat, en el fons, a les seves aspiracions a recuperar els territoris perduts pel tractat de Trianon.
Els recels d'Eslovàquia son tan grans que el govern de Bratislava ha convertit la llengua eslovaca amb l'única oficial, provocant una onada de protestes a Hongria i dins la seva minoria hongaresa, i a l'estiu de l'any passat va impedir una visita que el president hongarès tenia programada per assistir a una commemoració de la minoria hongaresa d'Eslovàquia. En aquest ambient, a més, a Hongria l'any vinent li toca ocupar la presidència semestral de la UE.