No fa ni una setmana que Alex Salmond és el primer ministre d'Escòcia. I malgrat això, el líder independentista ja ha començat a canviar les coordenades de la política escocesa. En aquests primers dies, Salmond ha anunciat que demanarà oficialment al Comitè Olímpic Internacional (COI) la participació d'Escòcia als Jocs Olímpics de Londres 2012. El país celta ja competeix en grans esdeveniments esportius, com ara el Mundial de futbol o els Jocs de la Commonwealth. Però ara, els nacionalistes volen que també ho faci a un dels espectacles amb més audiència arreu del món, les Olimpíades. A banda del simbolisme d'una reivindicació esportiva com aquesta, i de la projecció internacional que representa pel país, el cap de l'SNP també ha reclamat al futur primer ministre britànic, Gordon Brown, que suprimeixi l'Scottish Office. Aquest departament del Govern britànic és el que s'ocupava abans de la devolution de tots els assumptes escocesos, i ara gestiona les competències reservades de Westminster, entre elles, la seguretat social, el treball i el finançament. L'Scottish Office, doncs, representa la tutela britànica sobre Escòcia, i Alex Salmond proposa elimininar-la, i que sigui el Govern escocès qui estableixi relacions directament amb els Ministeris britànics. A la pràctica, la proposta del líder nacionalista significa una opa a les competències exclusives de Westminster, perquè el Govern britànic les hauria de negociar amb l'Executiu escocès.

A tot això, el primer ministre Salmond també ha aprofitat aquests primers dies de mandat per oposar-se frontalment al pla nuclear del Govern britànic que preveu la construcció de noves centrals nuclears a Escòcia. Malgrat que l'energia és competència britànica, Salmond ha afirmat: "No hi ha cap mena de possibilitat que permetem una nova generació d'energia nuclear a Escòcia. Energia nuclear, no gràcies". Les centrals nuclears de Torness i Hunterston produeixen el 40% de l'electricitat del país, i s'extingiran entre el 2011 i el 2023, però el Govern de l'SNP vol substituir-les amb energia eòlica i de les onades del mar, en comptes d'instal·lacions nuclears noves. De fet, l'ONG Friends of the Earth ha fet una enquesta que demostra que la majoria de diputats escocesos s'oposen a construir noves plantes nuclears: 72 dels 99 diputats del Parlament escocès que han respost s'hi ha mostrat en contra (Holyrood té 129 escons).

Així, mentre el Govern laborista de Jack McConnell ens tenia acostumats a fer la farina plana amb el Govern britànic, Alex Salmond està definint una relació amb la Gran Bretanya en què l'opinió del Govern escocès preval a la de l'Executiu britànic. Si els escocesos estan en contra de noves centrals nuclears, si volen seleccions nacionals als Jocs Olímpics, i reclamen més competències, doncs senzillament s'ha de fer així. La Gran Bretanya no pot imposar el seu criteri als escocesos. És clar que el Regne Unit no és Espanya, i s'ho mirarà molt abans de xocar frontalment amb la voluntat majoritària dels escocesos, perquè se'ls podria girar en contra, amb un procés netament independentista. I és que la Unió britànica, a diferència de l'espanyola, es basa en el reconeixement institucional de les quatre nacions que la conformen.

Tanmateix, la incògnita principal continua sent com s'ho farà l'SNP per complir la promesa electoral de convocar un referèndum d'autodeterminació el 2010. I és que sembla que la iniciativa no tindria prou suport al Parlament escocès: actualment hi ha 50 diputats independentistes i 79 d'unionistes. Ara per ara, els nacionalistes estan estudiant l'estratègia a seguir. Una de les opcions que analitzen és convèncer els diputats unionistes un per un. Sembla que alguns hi podrien donar suport a títol individual, ni que fos per demostrar que la majoria d'escocesos estan per la Union (votar al marge del partit resulta estrany als països de llistes tancades com el nostre, però és freqüent en el sistema britànic, en què hi ha diputats que han estat escollits directament pels votants i, per tant, depenen poc del partit).

Però mentre l'SNP analitza l'estratègia a seguir, és segur que els nacionalistes han guanyat molta credibilitat entre l'electorat escocès. Durant la campanya van prometre que convocarien un referèndum d'independència, i quan els Demòcrates Liberals els van proposar de formar  una majoria de govern sòlida, si renunciaven al plebiscit, l'SNP s'hi va negar en rodó. Els independentistes, doncs, van posar en joc el Govern, que podia haver caigut en mans dels laboristes. I ho van fer, perquè van voler complir la seva paraula. La credibilitat s'ha convertit en la gran arma política de les democràcies actuals. Quan els ciutadans ja no es creuen ni mitja paraula dels polítics, l'aparició de formacions que "tenen paraula" genera molta confiança. Si l'SNP va arriscar el Govern per ser fidel al seu programa, també és d'esperar que lluiti tant com pugui per complir-lo.