Segurament les eleccions més importants i mediàtiques d’aquests dies, han estat les presidencials de França, però també n’hi ha hagut d’altres, com les municipals i autonòmiques del Regne Unit, entre les quals hi ha les d’Escòcia, que seguidament en parlaré. Tal com ja anunciaven les enquestes, els resultats de les eleccions del dia 3 de maig, han atorgat la majoria al Partit Nacionalista Escocès, superant als laboristes.
En el propers dies veurem com acaba tot, però el que ja és una novetat prou important és la pèrdua de suport electoral dels laboristes, que han governat Escòcia els darrers cinquanta anys. Així, la clau la tenen els liberals-demòcrates que fins avui governaven en coalició amb els laboristes i que ara són àrbitres de la situació, podent donar el govern als nacionalistes, però també poden optar per seguir amb els laboristes. Es troben en una situació similar a la d’ERC en les dues darreres legislatures a casa nostra. En aquest escenari, el líder nacionalista ha mogut fitxa dient que el referèndum per la independència que s’ha compromès a convocar el 2010, pot tenir més possibilitats de respostes que el Sí o el No, com seria la possibilitat de contestar que es vol més autonomia o altres opcions, amb la finalitat de no comprometre als liberals-demòcrates, contraris a les tesis independentistes.
Acabi com acabi la formació de govern, el que ja s’ha produït és un dens debat sobre la possibilitat que Escòcia s’escindeixi del Regne Unit, fet que era totalment fora de lloc fins fa poc temps. El debat, almenys de moment, es porta amb serenitat i sense crispació, cal veure si seria així si es percebessin possibilitats reals.
Per altra part, és evident que la realitat escocesa és seguida amb interès en altres nacions sense estat europees, com Catalunya, Euskadi i d’altres. El que acabi succeint a Escòcia, doncs, tindrà ressò també fora del Regne Unit, tot i que, des d’àmbits estatals s’afanyen a dir que la realitat escocesa no té res a veure amb les autonomies de l’Estat espanyol, més o menys la mateixa retòrica de quan es produïen les independències de Croàcia, Eslovènia o la recent de Montenegro. I, per altra part, des d’aquí, ens ho mirem com una cosa molt propera. Veurem com acaba.
