Dies desprès de la celebració de les eleccions israelianes del passat 10 de febrer disposem de les dades detallades de l'accentuat moviment de l'electorat israelià cap a la dreta, induït per l'efecte de la por que ha capitalitzat en part un dirigent d'extrema dreta, Avigdor Lieberman, i el seu partit Israel Beiteinu -Israel Casa Nostra- que ha quedat com a tercera força parlamentaria, desplaçant al quart lloc el Partit Laborista.
La Knesset, Parlament israelià, disposa de 120 escons i en aquests comicis els partits de dreta i extrema dreta han guanyat, respecte a les anteriors eleccions, 14 escons sense erosionar el partit centrista Kadima, liderat per Tzipi Livni. En l'anterior parlament Kadima tenia 29 escons i ara ha tornat a situar-se com a primera força política amb 28 escons. En canvi, l'esquerra sionista, formada pel Partit Laborista, Meretz (socialdemòcrata i pacifista) i la Llista dels pensionistes, ha perdut 15 escons. L'explicació d'aquesta forta oscil·lació del vot israelià està en el moviment cap a la dreta del conjunt de l'electorat israelià. Les esquerres han quedat molt debilitades, com mai, part important del seu vot ha anat al centre (Kadima) per deturar el creixement de la dreta (Likud, liderat per Benjamin Netanyahu) i extrema dreta (Israel Beiteinu). El centre ha vist com part del seu electorat anava a votar a la dreta i aquesta ha perdut vots en favor de l'extrema dreta.
A l'esquerra, el Partit Laborista ha passat de 19 escons a 13, la Llista dels pensionistes de 7 a cap i Meretz de 5 a 3. Al centre, Kadima ha anat de 29 a 28 escons. A la dreta, el Likud ha pujat de 12 a 27 escons, quedant com a segona força política, a un sol escó de distància de Kadima, i a l'extrema dreta Israel Beiteinu ha augmentat d'11 a 15 escons mentre Unió Nacional minva de 9 a 4.
Pel que fa als partits religiosos el més important, els dels sefardites, Shas, ha passat de 12 a 11 escons, Torà Unit de 6 a 5 i Casa dels jueus n'ha tret tres. Queden els partits de la minoria palestina (1.200.000 israelians són palestins, és a dir, el 20% de la població) que tenien 10 escons i ara en tenen 11 (Hadash, comunista, 4, Balad, nacionalista palestí, 3 i la Llista Àrab Unida, islamista moderat, 4) però aquests partits són marginats per la resta i ningú compta amb ells a l'hora de formar coalicions de govern.
Importants transferències de vot
Segons les dades que esmenta el diari israelià "Haaretz", Kadima s'ha quedat una tercera part dels vots del Partit Laborista i més d'una tercera part dels electors de Meretz. En els kibbutz, on laboristes i Meretz sempre treuen bons resultats, aquesta ocasió Kadima ha obtingut el 31% dels vots i els laboristes 30%. Una quarta part dels electors que han dipositat el seu vot en favor del Likud procedien del Kadima. En total el 43% dels israelians jueus han votat per partits de dreta i extrema dreta, deixant a part el 13% dels vots recollits pels partits religiosos ultraortodoxes, el 24% ha votat pel centre (Kadima) i 18% per l'esquerra. La meitat dels vots recollits per l'extrema dreta (Israel Beiteinu i el seu lider Lieberman, nascut a Moldàvia, ex-URSS, i emigrat a Israel el 1978) són dels jueus procedents de la immigració russa (20 % de la població actual de Israel). A les barriades de les grans ciutats i a les ciutats noves el partit de Lieberman recull el 21% dels vots, quedant com segona força política, rera el Likud, que obté el 25%, seguits del Shas (ultraortodoxos sefardites) amb el 17%.
Davant d'aquests resultats la formula preferida per Washington podria ser un govern d'unitat nacional, agrupant Likud i Kadima, dirigit per Netanyahu o amb un període pactat de canvi de primer ministre entre Netanyahu i Livni. Podrien governar d'acord en temes de seguretat però les diferencies sobre refugiats, estatut de Jerusalem i altres temes impedirien avançar en les negociacions amb els palestins. Aquesta és la proposta que fa Aaron David Miller, que va treballar en el Departament d'Estat nord-americà des del 1978 al 2003 i que durant quinze anys ha estat conseller per a les negociacions d'Israel amb el món àrab.
En unes eleccions Hamàs guanyaria a Al Fatah
D'altra banda, una recent enquesta d'opinió ha confirmat l'afirmació que l'ofensiva israeliana a la Franja de Gaza ha reforçat la popularitat de Hamàs dins del poble palestí. L'enquesta, publicada per "Jerusalem Media anb Comunication Centre", dóna un lleuger avantatge a Hamàs sobre Al Fatah en cas d'eleccions. Uns comicis legislatius a Gaza i Cisjordània atorgarien el 28,65 dels vots a Hamàs i el 27,9% a Al Fatah, la resta de sufragis anirien a parar a altres partits més petits. En canvi Al Fatah guanyaria a Gaza (33,6%) front Hamàs (28%). Cal recordar que des del 2007 Hamàs governa a la Franja de Gaza, desprès de fer fora Al Fatah. A Cisjordània, on governa l'Autoritat Palestina, dirigida per Al Fatah, guanyaria Hamàs (29%) davant Al Fatah (24,5%). Pel que fa a les persones, el cap del govern de Hamàs a Gaza, Ismael Haniyeh, és qui inspira més confiança als palestins (21,1%) per davant de l'actual president de l'Autoritat Palestina i líder d'Al Fatah, Mahmoud Abbas (13,4%).
