La guerra de Bòsnia va deturar-se el 1995 amb els acords de pau de Dayton, però aquests anys no han portat una pau vertadera sinó que han mantingut una treva en els combats, ja que encara no ha estat possible trobar una solució política al conflicte. No existeix, de fet, un Estat bosni, sinó dues repúbliques separades, la República Srpska, sèrbia, i la Federació musulmano-croata. La setmana passada van reunir-se a la base militar de Butmir, prop de Sarajevo, els principals dirigents polítics bosnis, amb la presència dels mitjancers nord-americà i europeus, però no hi va haver acord polític.
L'abril del 2006 les negociacions polítiques per sortir de l'atzucac institucional i polític van ser un fracàs i ara s'ha repetit la història en rebutjar els líders bosnis (serbis, croates i musulmans) les propostes elaborades pels europeus per assolir un acord. Un dels problemes és l'existència dels no nacionals, és a dir, la població que procedeix de matrimonis mixtes, que en ciutats com a Tuzla arriben el 20%. Aquestes persones no tenen reconeguda cap nacionalitat i ara els serbis bosnians han tornat a rebutjar les propostes presentades per la comunitat europea.
s encara per fer i acordar l'inventari de les propietats estatals i les de l'ex-exèrcit iugoslau, cal modificar la Constitució per possibilitar un funcionament normal de l'Estat i decidir sobre la continuïtat o no de l'alt representant estranger, considerat per molts com un governador colonial. També està pendent d'efectuar, des del 1991, un cens de la població però prèviament cal un acord polític al respecte. Res de tot això ha estat possible a les negociacions de Butmir.
L'entorn internacional
El nou govern dels Estats Units vol un Estat unitari, amb capital a Sarajevo, i donaria suport a una administració internacional per construir un nou règim. Els suecs, que ara presideixen la Unió Europea (UE), estan en la mateixa línia. Hi ha el factor positiu que Sèrbia està actualment ocupada en dos fronts: avançar cap a una futura integració dins de la UE i defensar la seva integritat territorial amb la petició que presentarà el pròxim mes de desembre al Tribunal Internacional de Justícia en contra de la independència de Kosovo. El president serbi, Boris Tadic, s'ha declarat contrari a una partició de Bòsnia perquè tornaria a disparar les tensions ètniques a tots els Balcans.
A les negociacions de Butmir no hi han participat els governs de Croàcia i Sèrbia, que exerceixen una influencia determinant sobre els serbis i croates de Bòsnia. Vist el fracàs del nou intent, el president de Croàcia, Stjepan Mesic, ha parlat d'organitzar una nova conferència de pau a l'estil de Dayton. El fet és que dins de Bòsnia es mantenen les dues visions oposades sobre el seu futur polític i institucional. El líder de la República Srpska, el primer ministre Milorad Dodik, que té tots els poders polítics i financers, no vol un Estat fort i unit sinó mantenir les dues entitats actuals amb el màxim d'autonomia (de fet, sobirania). Dodik afirma: "Bòsnia té totes les institucions que necessita".
L'altra idea és la que representa el membre bosni-musulmà de la presidència tripartita de Bòsnia (formada per un croata, un serbi i un bosni-musulmà), Haris Silajdzic, partidari d'un Estat unit i amb el màxim de competències per sobre de les dues entitats, la sèrbia i la croato-musulmana. Diu Silajdzic: "Cal mantenir el model d'una societat multiètnica amb ciutadans de Bòsnia-Herzegovina i no sols els serbis, bosnis i croats". Un conseller del representant croata a la presidència tripartita de Bòsnia afirma que "la guerra no ha acabat. Els trets han cessat però els combats continuen a través del procés polític".
La presència de la UE és imprescindible
Catorze anys després de la fi de la guerra es manté l'atzucac polític a Bòsnia entre els seus tres components: serbis, musulmans i croats, mentre a l'espai de l'antiga Iugoslàvia, Eslovènia forma part de la UE, Croàcia està prop de l'ingrés i Macedònia te presentada la petició. Sèrbia i Montenegro esperen el moment oportú per efectuar la petició d'adhesió i sols queden els punts negres de Kosovo i Bòsnia. També la veïna Albània ha demanat entrar a la UE. L'existència de la UE i la seva presència a la zona és bàsica per evitar que sota les cendres dels conflictes balcànics tornin a sorgir noves flames.
