Madrid · El nou esquema de funcionament que ha posat en marxa, així ho demostra. La negociació de l'Estatut va estar marcada, en bona mesura, pel debat sobre el futur de l'aeroport del Prat i la necessitat urgent que la gestió estigués en mans catalanes, per persones que coneixen les necessitats nacionals i, sobretot, amb una clara vocació d'apostar fort per aquesta infraestructura, tants anys maltractada per unes administracions que només abocaven diners a Barajas. Al final, com ens acostuma a passar, aquell gran debat catàrtic ha quedat en paper mullat. Madrid s'ho va mirar des de la barrera i ha acabat fent el que li ha donat la gana. Ara Catalunya, esgotada, no ha estat capaç de plantar cara i dir que ja no s'accepten molles, que només volem el pa sencer. El clima pre-electoral no afavoreix els fronts comuns.

L'acord per privatitzar el Prat que va aprovar el govern espanyol, explicat abastament, relega els catalans a un consell de vigilància que podrà opinar sobre el rumb de l'aeroport. Des de Foment –amb alts dirigents molt ben connectats amb José Montilla– asseguren que tindrà "poder real" però ningú ha sabut explicar encara com. És més, aquest organisme no es crearà fins a finals d'any, és a dir, quan ja s'hagin celebrat eleccions. El PP, que podria governar el desembre, ha dit que no està d'acord amb aquest model. Per tant, que ningú es faci il·lusions ni tan sols a l'hora de "vigilar" que els nous gestors, triats exclusivament per la vella i centralista AENA, facin el que toqui. El nou esquema tampoc afavoreix la competitivitat perquè enlloc està escrit que hagin de ser dues empreses diferents les que operin a Barcelona i Madrid. Les taxes seguiran regulades per l'Estat espanyol.

De nou Catalunya no és determinant ni a casa. Som uns indeterminats, tot i que cada cop més creuen que ha arribat el moment d'auto-determinar-se.