Jorge Alarte va accedir a la secretaria general del PSPV-PSOE amb una idea claríssima: volia "trencar amb el passat", fins al punt que va dir que calia "soterrar políticament la generació del 78", çò és, els Joan Lerma, Ciprià Ciscar i companyia. A parer seu, una de les rèmores del
partit era la influència perversa que els antics dirigents de la formació encara exercien trenta anys després d'haver arribat a l'executiva nacional.
Doncs bé, després de nou mesos a la secretaria general, els intents d'Alarte d'ofegar el sector derrotat a l'11è congrés han esdevingut insuficients. El dolent resultat electoral del 7 de juny passat ha demostrat que hi ha una sensació prou estesa al si del PSPV segons la qual els socialistes van a la deriva. Els nous aires impresos per Alarte no han servit per redreçar-ne el rumb, ni amb Francisco Camps imputat per la justícia. Toca, per tant, redefinir l'estratègia.
En aquest sentit, el comitè nacional del proppassat dissabte, 27 de juny, va ser clau. Era la segona ocasió en què se'n celebrava un, des que Alarte és el màxim responsable del partit, i en realitat era el primer en què podien escoltar-se veus crítiques. Al primer, que es remuntava al febrer, encara hi havia massa recent la fi del període de gràcia de 100 dies. A diferència del comitè executiu, absolutament de la corda d'Alarte (i, per extensió, de Leire Pajín), al comitè nacional hi ha més pluralitat de parers. En formen part aspirants a la secretaria general al setembre passat (Ximo Puig, Francesc Romeu), parlamentaris que se senten infrautilitzats a les Corts, caps de l'oposició a les grans ciutats i, com si no, Lerma mateix.
Precisament unes declaracions de l'expresident de la Generalitat Valenciana havien aixecat força polseguera la setmana anterior. En una entrevista al setmanari El Temps, qui també dirigí el PSPV entre el 1979 i el 1997 afirmava que "està per veure que un bon alcalde siga un bon president de la Generalitat", alhora que mostrava el seu disgust per l'adopció de l'estructura provincial, "igual com el PP", per comptes de la comarcal fins ara imperant a la federació socialista valenciana. Lerma també negava que una hipotètica condemna a Camps amb motiu del cas Gürtel aportara més possibilitats de governar al PSPV, i assegurava que Zapatero i Alarte "mantenen posicions molt similars- Una altra cosa és que em semblen bé".
Aquestes i unes altres perles van provocar un autèntic terrabastall al si de la formació. Fins al punt que Elena Martín, la secretària d'organització del PSPV imposada per Pajín ara fa nou mesos, va instar el president del comitè nacional, l'alartista Emilio Muñoz, a començar la jornada amb una recriminació a les persones que critiquen el rumb emprès per l'organització. Un doctrinarisme que no va sentar gens bé a bona part dels assistents, que van reaccionar amb xiulits i tot a la frase de Muñoz: "Demanem als companys que no parleu malament del partit". Misteriosament, el senyal televisiu que retransmetia el conclave als periodistes va evaporar-se durant més de tres minuts, després dels quals ja hi havia el secretari general a la trona.
El resultat de la tensió elevada, però, comença a tenir conseqüències directes. Alarte va agrair el to conciliador de Puig i va apuntar que comptarà amb tots i cadascun dels militants que puguen aportar alguna cosa. De fet, ja dialoga amb els sectors més refractaris de la ciutat a fi d'arribar a una entesa que desencalle la situació a l'agrupació municipal, on no hi ha cap direcció escollida democràticament, sinó una comissió delegada imposada per Alarte mateix que mira de deixar passar el temps des de començaments d'any fins que es convoque el congrés pendent. Una cita que Alarte no volia celebrar fins que s'assegurara la victòria (vol tenir València ciutat controlada no sols per allò que significa internament, sinó com a pilar clau del seu projecte polític) però que ara accelerarà i probablement programarà al setembre. L'acostament al lermisme' serà fonamental, si vol col·locar, com sembla, el seu home de confiança Salvador Broseta al capdavant de la direcció local.
Caldrà analitzar primmiradament, doncs, els pròxims moviments d'Alarte. Després d'una etapa de terra cremada, ara podria endegar-ne una altra de molt més constructiva i pacífica.
