Ras i curt: el País Valencià travessa un moment d'emergència democràtica. La imatge que exporta és dolenta com no es recorda, la corrupció que hi ha arrelat és comentada abastament a tot de diaris, ràdios i televisions (tret a l'ens públic valencià, és clar) i, de fet, Francisco Camps i companyia ocupen vinyetes d'humor cada dia.
Els programes més àcids de les televisions privades estatals també en fan sang (no és el cas de les televisions digitals terrestres que tan amigablement va concedir el PP al País Valencià), i és que el panorama és esperpèntic. Tan cridaner, que fins i tot ha deixat en segon pla la trobada bilateral entre Barack Obama i José Luis Rodríguez Zapatero. L'estira-i-arronsa que en les últimes hores han mantingut les cúpules estatal i valenciana del PP ha estat d'aquells que no es recorden no sols al PP, sinó tampoc al PSOE. Si de cas, IU és l'única que ha ofert, en alguna ocasió, mostres de tanta descoordinació i deslleialtat interna.
El fins ara secretari general del PPCV, Ricardo Costa, va encapçalar un tour de force' que va rebre el suport de la direcció valenciana. Costa havia amenaçat d'acusar directament Camps, si ell era l'únic escollit a l'hora de pagar els plats trencats pel cas Gürtel'. No sols va fer-ho, sinó que també va apuntar cap a Mariano Rajoy com l'altre gran responsable que Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez feren i desferen al si del PP. La declaració pública de Costa, pronunciada dimarts 13 al matí, tan sols era l'inici de 24 hores frenètiques.
El comitè regional del PPCV, reunit a la vesprada, va acordar d'acceptar el "cessament temporal" de Costa si, com aquest havia demanat hores abans, s'obria una comissió d'investigació interna que en depurara les responsabilitats. Era això, que volia Costa: cessar com a secretari general, sempre que Madrid investigara València i sempre que mantinguera el càrrec de portaveu a les Corts. Una manera enrevessada de mantenir-se al poder i de no malbaratar una vida política encara massa jove: Costa només compta 36 anys. El PP de Génova, però, va entendre que no calia encetar la investigació interna tan ràpidament i que n'hi havia prou de fer-lo fora i citar-lo més endavant. Un comunicat de la direcció estatal donava per destituït Costa, cosa falsa que minuts més tard desmentiria el PP valencià, atesa la "confusió" generada per "uns altres comunicats".
Mai no havien estat tan separats el PP estatal i un de regional. De fet, mai no havien estat tan lluny Mariano Rajoy i Francisco Camps. Qui els ho havia de dir, quan ara fa un any i escaig van fer pinya per tal de tallar les ànsies successòries a Esperanza Aguirre. Camps, en tot cas, sempre somiava ser-ne ell, l'hipotètic successor, i per això va mirar d'arraconar Aguirre. Gràcies al seu suport, i al de Javier Arenas i Alberto Núñez Feijóo, Rajoy va salvar un cap que molts mitjans afins al PP demanaven obertament. Avui dia, pensar en un Camps successor de Rajoy és tant com imaginar un Javier de la Rosa candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
Camps, li agrade o no, ha quedat tocat de mort, i l'únic dubte que resta és quan convocarà eleccions o (si esgota el seu mandat) qui en serà el proper candidat. En política, els temps passen a velocitat de vertigen, però costa de suggerir que Camps repetirà com a candidat al 2011 o abans. Fet i fet, ja sonen noms com els de Rita Barberà o el vicepresident econòmic, Gerardo Camps, encara més quan se sap que queden en secret dos terços del sumari. Quines sorpreses més ens depararà el cas? Amb la destitució forçada de Costa, Camps perd el seu escut particular. Al partit i a les Corts. A més, els substituts al capdavant del partit i del grup parlamentari, Rafael Maluenda i César Augusto Asencio, són persones de tarannà força conservador. El segon, sense anar més lluny, va figurar a les llistes de Falange Española als comicis del 1979 i fins i tot va publicar un article al diari Información' en què qüestionava l'extermini nazi. Asencio, alcalde de Crevillent (Baix Vinalopó), afirma que és un coordinador de pas, però des de Madrid ja han dit que és "impossible" que Costa reprenga l'activitat que l'ocupava fins ara. s un cadáver polític, per ells.
Queda per saber si Camps i companyia pensen fer-hi un altre torcebraç, temps a venir. S'ho poden permetre, sense dubte. L'enquesta anual sobre la intenció de vot al País Valencià que cada Nou d'Octubre publica el diari El País' demostra la feblesa de l'oposició, que no alça el vol. Tot quedaria igual que al 2007; si de cas, els socialistes cedirien un 2% de vot en favor d'Esquerra Unida i Bloc-Iniciativa-Verds. Ben lamentable, que tampoc no tinga cap efecte haver-se convertit en la riota de l'estat.
