Qui li ho havia de dir al president de la Diputació d'Alacant i del PP provincial, José Joaquín Ripoll... El proppassat diumenge 22 d'agost del 2010 proclamava que el millor candidat possible amb vista als comicis valencians del maig vinent és Francisco Camps, tot just la persona que ell sempre ha qüestionat i amb qui va dir que només s'entenia quan l'un i l'altre es deien "no".
Passa que el 'cas Brugal', que investiga la suposada adjudicació il·legal de la planta de residus del Baix Segura, afecta directament Ripoll mateix, que ha estat imputat per la possible comissió de fins a cinc delictes greus. El juliol fins i tot va ser detingut i la policia espanyola va escorcollar-li les dependències personals i professionals. Aquest cas acumula més d'una cinquantena de persones, entre elles la cúpula del partit a Oriola, epicentre de les sospitoses operacions irregulars. Ripoll, per tant, ha passat de mirar Camps amb un posat de superioritat evident a sentir-se'n empetitit. Val a dir que en plena maregassa 'Gürtel', Ripoll va demanar a Camps que prenguera decisions severes, per dures que aquestes pogueren ser, fins al punt d'exigir-hi un gabinet de crisi urgent. Tampoc no va ser present als dos actes que els populars van convocar per fer costat el president valencià: ni a la junta directiva del 5 de maig ni al míting del Palau de Congressos de València esdevingut a les acaballes d'aquell mes.
Tot plegat s'ha capgirat com un mitjó, però. Ara Ripoll prega per pactar amb Camps les llistes del 2011, i sembla que només mantenen diferències serioses en el cas de Benidorm, en què el president provincial vol situar Gema Amor, zaplanista de pro, mentre el cap del Consell vol una persona de la seua confiança més estricta. En la resta dels casos, sobretot en allò que respecta a les candidatures a la Generalitat i sobre qui ha de ser la persona que opte a dirigir la Diputació alacantina pel PP, no hi ha problema: "tu a València i jo a Alacant", ha vingut a dir-li. Camps, que tampoc no està per llançar-hi coets, ben bé podria acceptar-ho. Si ell no estiguera esguitat per 'Gürtel', és ben segur que haguera aprofitat la situació compromesa en què ara es troba Ripoll per mirar d'anorrear les restes del zaplanisme que encara imperen al sud, però tant l'un com l'altre no es troben en condicions de plantar-li cara a l'altre.
Comptat i debatut, tots dos guaiten la decisió de Madrid de confirmar-los com a candidats, com a presidenciables de nou. Aspiren a un tercer mandat a les respectives institucions i només Mariano Rajoy (les enquestes són àmpliament favorables al PP, a hores d'ara) podria apartar-los. El gallec mira de guanyar-hi temps, d'esperar alguna resolució judicial que puga posar tots dos contra les cordes de debò, però si no hi arriba, tant Camps com Ripoll repetiran com a presidenciables. Una altra cosa és el també encausat Carlos Fabra, president de la Diputació castellonenca, que té un judici a la cantonada però a qui assetgen, principalment, problemes de salut. Fet i fet, Fabra ja ha delegat les seues responsabilitats en la figura de Javier Moliner.
Els propers dos mesos seran decisius, doncs, per conèixer el futur de Camps i de Ripoll, ara units en l'adversitat. Si no hi ha avanços judicials significatius, tot indica que continuaran liderant els dos projectes del PPCV. Si, per contra, els jutges José Flors, a València, o Carlos San Martín, a Oriola, emprenen alguna mena d'actuació més en contra d'ells, Rajoy haurà d'intervenir-hi, per fi, i posar-hi fil a l'agulla. La seua deixadesa, el seu nul intervencionisme i el seu costum de deixar podrir els problemes fins que es regeneren 'per se' hauran topat amb el cúmul de la seua paciència. Ni que siga perquè, adherit al devenir de Camps i de Ripoll hi ha el seu futur mateix, que pot córrer perill si demostra tan poca mà dura amb els casos de presumpta corrupció com ha demostrat fins ara. Atenció a les properes setmanes, per tant.
