La consulta independentista que, a Arenys de Munt, ha convocat una plataforma ciutadana amb el suport de l'Ajuntament sobiranista de la localitat ha deixat en evidència fins a quin punt l'aparell de l'Estat és irascible fins a extrems grotescos i ridículs. La majoria dels mitjans de comunicació de Madrid estan que trinen
amb que algú gosi a qüestionar la unitat d'Espanya (ho estan malgrat que cada cop que miren a Euskadi repeteixen el ritornello' de que pacíficament tot és defensable i tot té cabuda en democràcia). I l'aparell de l'Estat ha reaccionat, a través del servei jurídic del Gobierno, amb virulència en intentar, per via judicial, que la consulta no se celebri malgrat que el seu resultat no és vinculat i ni tant sols té cap mena de validesa legal.
Però d'una forma o altra la consulta se celebrarà el dia 13 i segurament es farà en pau i harmonia perquè, encara que tard, el conseller Saura ha decidit amb encert posposar la manifestació que la Falange (legal malgrat la llei de partits) havia convocat per aquell dia. La reacció de l'Advocacia de l'Estat demostra fins a quin punt preocupa que, des de la no violència i amb naturalitat, s'intenti fer pedagodia (el referèndum d'Arenys no pot passar d'aquí legalment) d'un dret tan universal com el d'autodeterminació. Un dret que han exercit desenes de pobles del món en els darrers anys.
Fins i tot el govern de Zapatero i els seus ministres incorren, en aquest assumpte, en contradiccions flagrants deixant, amb la seva actitud, en mal lloc al PSC en un assumpte que una majoria de catalans jutja normal més enllà de si estan o no d'acord amb que Catalunya segueixi formant part d'Espanya.
Només cal remuntar-se a la tardor de 2001. Quan era president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves, ara vicepresident espanyol per als assumptes territorials, va animar la celebració d'una consulta molt similar tot i que d'un abast més ampli i seriós. Una plataforma ciudadana de suport a la causa saharaui va convocar, amb explícit suport de la Junta i demés institucions andaluses, un referèndum sobre si l'excolònia espanyola al nord d'Àfrica havia d'autodeterminar-se o no del Marroc. Fins i tot van instal·lar una urna a les dependències del Parlament andalús per tal que el personal que hi treballa i els diputats es puguessin pronunciar.
En aquell moment, i malgrat que les relacions entre Espanya i el regne marroquí passaven un moment molt delicat que la consulta va empitjorar (uns mesos després hi va haver l'incident de l'illot de Perejil), el PSOE va recolzar i aplaudir a Andalusia una consulta sobre el Sàhara que ara nega als arenyencs sobre Catalunya. L'aparell de l'Estat brama i això és percebut com una oportunitat per al conjunt de l'independentisme present als ajuntaments, ja siguin governats per CiU, ERC, ICV o amb regidors de les CUP mentre la llei de consultes (molt limitada per la Constitució) va fent el seu camí.
Els referèndums simbòlics (ja n'hi ha un d'anunciat a Seròs) poden convertir-se en petits estímuls per demostrar la voluntat d'exercir aquest dret de forma col·lectiva. El PSC ho sap i per això té una actitud molt més distant i discreta que la dels socialistes espanyols i el govern central, que embesteixen com un miura.
