Aquest diumenge Arenys de Munt serà l'epicentre de la política catalana i espanyola. El que havia de ser un referèndum testimonial i simbòlic s'ha convertit en un conflicte obert gràcies sobretot a que l'Estat ha comès l'error d'engegar tota la seva maquinària repressiva per impedir que es celebri.

Ha estat la prohibició la que ha situat Arenys en el mapa i el referèndum en el centre del debat polític, cosa que representa una victòria pels organitzadors.

A pocs dies de la seva celebració, del referèndum se'n poden treure dues lliçons. La primera, la poca cultura democràtica de l'estat espanyol, que no està disposat a donar la paraula als ciutadans perquè decideixin lliurement. A l'Estat el preocupa que es pregunti, perquè sap la resposta i, per tant, sempre impedirà qualsevol consulta d'aquesta mena. El sobiranisme n'ha de ser conscient i ho ha de tenir present alhora de dissenyar les seves estratègies de futur.

La segona lliçó és la falta de reflexos dels partits polítics davant la consulta d'Arenys, convocada per una entitat civil. El referèndum de diumenge és una victòria de la societat civil, capaç de sacsejar la societat catalana davant uns partits polítics que no han acabat d'estar a l'alçada. Dissabte passat CiU i ERC van enviar dirigents de segona fila a l'acte d'Arenys de suport a la consulta, cosa difícilment comprensible especialment en el cas dels republicans, que teòricament són els que haurien de ser més sensibles a una iniciativa d'aquesta mena. En el cas de CiU, Artur Mas ja ha posat fre a les eufòries sobiranistes d'algun sector de CDC i ha anunciat que la seva formació no promourà més consultes als municipis on governa perquè la seva prioritat és la crisi, cosa que suposa una desautorització d'Angel Colom, present al míting d'Arenys.