Ser president de la Generalitat marca. I tant que ho fa. Companys, com també Maragall, es va tornar nacionalista sense ser-ho en accedir al càrrec. I a Montilla sembla que, un any després, li passa el mateix. N’és una bona prova la seva visita a Madrid, on el president va proclamar que la relació entre Catalunya i Espanya és cada cop més insostenible perquè no està plantejada en termes de justícia. El mandatari abraçava, per tant, sense complexos el catalanisme. I per si no n’hi hagués prou amb Montilla, dijous el president de la patronal catalana, Joan Rossell, s’expressava en la mateixa línia tot criticant la baixa inversió i execució pressupostària de l’Estat a Catalunya en els darrers exercicis. Rosell, que va donar suport entusiasta a Aznar i al PP fins no fa gaire, puja ara al carro del greuge davant la situació dels serveis a Catalunya.
El president de la patronal catalana descobreix –després que els seus companys de la patronal espanyola li barressin el pas per substituir José María Cuevas al capdavant de la CEOE– els dèficits històrics que pesen com una llosa al creixement català. Caldrà veure, però, fins on arriba la bufada de Montilla i Rossell, dues personalitats que van ser al seu dia partidàries d’un Estatut de mínims i que no van denunciar ni la retallada obrada pel PSOE a les aspiracions del text del Parlament de Catalunya ni l’acord que va segellar Artur Mas poc després de reunir-se amb la patronal catalana.
El mapa polític català comença a experimentar canvis, Montilla va afiançant la seva posició al capdavant de la institució i per això arrisca més i s’instal.la en un discurs més contundent. L’enquesta que el passat diumenge publicava La Vanguardia era ben eloqüent. El diari del grup Godó amagava el sondeig i no l’esmentava a la portada, contràriament al que sempre ha fet amb les enquestes del diumenge. El relegaven a un discret segon pla de la secció de política.
En tot cas, l’estudi deixava clar que Montilla no només és més volgut que Mas per ser president sinó que, fins i tot, una majoria dels enquestats pensen que està més preparat per ser-ho. L’estudi, no cal dir-ho, va deixar no només amb un pam de nas sinó molt preocupats els estrategs de CDC, que preveuen ara una travessa del desert més dura del que es podia esperar i veuen com el lideratge de Mas passa pel moment més baix. Caldrà veure si la tan traginada refundació del catalanisme serveix per alguna cosa.
La Vanguardia assegurava també que PSC i CiU seguien igual, però la realitat era que mentre els socialistes recuperaven dos escons la federació en perdia dos i Esquerra en guanyava un en relació a les eleccions de fa un any. De l’enquesta, evidentment, se’n poden treure algunes conclusions de cara a les eleccions espanyoles del 9 de març, on els partits catalans hauran d’afrontar un índex d’abstenció alt que no se sap a qui farà més mal.
