Molt temps ha trigat el Cercle d'Economia a donar la seva opinió sobre la crisi que pateix Catalunya. No ha estat fins aquesta mateixa setmana que el president del Cercle, José Manuel Lara, va donar un toc d'atenció a l'empresariat català perquè fugi del victimisme i assumeixi la seva responsabilitat en la prosperitat econòmica del país. Curiosament les paraules del totpoderós president del Grupo Planeta arriben una setmana després de les reflexions que el president Montilla va fer a Madrid sobre el "cabreig de la societat catalana" i l'augment del "sentiment separatista" a casa nostra.
Ja fa temps que el tàndem Montilla-Lara va de bracet per prendre grans decisions. Primer va ser amb la compra de part de les accions de l'AVUI quan es va tancar l'antiga empresa editora del degà dels diaris en català. Llavors, encara amb Pasqual Maragall de president, les pressions del PSC van aconseguir que el Planeta s'arribés a fer amb el 40% del diari, en igualtat de condicions amb el grup Godó. Així Montilla s'assegurava tenir un bon aliat al consell d'administració del diari.
L'aliança ha continuat en el temps i l'empresari, que s'ha sabut deslligar molt bé de la seva imatge d'home de confiança d'Aznar a Catalunya, va defensar la política econòmica del president en les jornades anuals que el Cercle fa a Sitges cada primavera. En aquella ocasió Lara va assegurar que el que li calia a l'economia era la tranquil·litat institucional que José Montilla li atorgava des de la Presidència de la Generalitat. Enmig de tot plegat, Lara ha rebut uns quants premis per la seva bona opinió del president, com l'adjudicació a Vueling d'una part de la terminal T-Sud de l'aeroport del Prat. I curiosament el diari AVUI també ha canviat de director.
La complementarietat dels seus discursos fa que el tàndem Montilla-Lara segueixi funcionant a la perfecció. Però on condueix aquesta bona relació? Quin és el seu objectiu? I, sobretot, quin profit en traurà el país de tot plegat? No és que estiguem en contra de les bones relacions entre polítics i empresaris. Tot el contrari. Però si aquestes bones relacions només es mantenen amb un empresari o un grup d'empresaris i d'una forma opaca, la cosa és més perillosa. L'economia catalana està massa necessitada de competitivitat com perquè el president del govern només mimi a un sol empresari, que quan li ha convingut ha canviat de jaqueta.
