L’entorn mediàtic del PSC i del PSOE estava vivint un dels moments de més expansió des de la transició democràtica. En l’àmbit de l’estat controlen TVE, diverses televisions autonòmiques, la Cuatro i la Sexta, a més de Canal +. I a Catalunya, BTV i la xarxa de televisions locals. I en el camp de la premsa escrita a l’estat, el diari líder, El País, que és quelcom més que un diari, és el vaixell insígnia ideològic del nacionalisme progressista espanyol. I com que no en tenien prou han creat un diari popular, el Público, per cobrir la franja més esquerranosa, intentant també fer forat en els entorns d’Izquierda Unida.
A Catalunya, en l’època del director Antonio Franco, el diari El Peródico va arribar a ser batejat amb el nom de “El socialista”. I aquest diari sempre ha actuat a les ordres del carrer Nicaragua i dels entorns del president Pasqual Maragall, i ara de José Montilla. El Partit Socialista, doncs, en l’àmbit espanyol i català està donant una lliçó històrica de com controlar i difondre els seus mitjans, que són les armes del segle XXI: la premsa, la televisió i la ràdio. No cal oblidar la gran operació feta des que governa el tripartit, liquidant Ona Catalana i passant les seves emissores estratègicament ben situades del territori a la cadena socialista per excel·lència, la Ser.
És un aparell mediàtic de gran potència, però que a Catalunya té en aquests moments greus perills. El seu vaixell insígnia, El Periódico, està a la venda en pública i discreta subhasta.
Què ha passat a El Periódico perquè la família Asensio es plantegi vendre el grup Zeta i sobretot el seu motor principal, El Periódico de Catalunya? El principal problema és la falta de liquiditat del grup, però també el desinterès del vicepresident executiu del grup, Antonio Asensio, fill del fundador, que està en aquests moments desinteressat per la premsa en paper i embogit i il·lusionat pels mitjans audiovisuals, en els quals voldria fer una potent inversió.
Avui, 19 de desembre, ha acabat el període per presentar les ofertes de compra. Que se sàpiga 4 o 5 entitats bancàries han presentat els avals necessaris per l’adquisició del grup Zeta. Els grups mediàtics i editorials interessats són: Planeta, Mediapro, RBA, Bocento, Prensa Ibérica, Prisa, i el grup Godó. Però també grups estrangers com Rizzoli (Il Corriere della Sera, El Mundo, Marca, Expansión). També s’ha començat a moure el grup Murdoch, que ja havia intentat quedar-se amb el grup en l’època d’Antonio Asensio pare, en els anys vuitanta, i que avui té com a un dels consellers més importants a l’estat espanyol José María Aznar.
La família Asensio no té en aquesta venda cap mena de contemplació política, el que vol són 700 o 800 milions d’euros, i desviar aquest capital cap al negoci audiovisual. La direcció d’El Periódico, encapçalada pel periodista socialista Rafael Nadal, voldria que el comprador fos Juan Manuel Lara, per la suposada independència de gestió periodística que concedeix als seus diversos mitjans escrits. Recordem que Planeta controla un dels portaveus més conservadors del nacionalisme espanyol, La Razón, i conjuntament amb el grup Godó, el diari Avui, que és de caire catalanista. I com que cal fer tots els papers de l’auca per estar bé amb el poder, avui no li faria res quedar-se amb el diari d’orientació socialista El Periòdico. Així, guanyi qui guany a Catalunya i a Madrid ell sempre està bé amb el poder.
Els socialistes, però, estan nerviosos. El sistema emprat amb TVE o BTV no els hi està sortint bé a la Corporació de ràdio i televisió, i sense veure les crostes pròpies volen treure la suposada crosta nacionalista d’aquesta corporació, aconseguint el resultat advers, que és l’antipatia dels professionals d’aquests mitjans, que ja no són aquell col·lectiu fidel i obedient que durant el pujolisme van controlar gran part de la premsa catalana, i sobretot el Col·legi de Periodistes de Catalunya i les principals facultats de periodisme. Avui hi ha una nova generació de professionals que no volen crostes i que, si n’han de tenir alguna, la que més els molesta és la socialista.
Però El Periódico, amb les seves dobles edicions, els permet entrar no sols als sectors tradicionalment de vot socialista, sinó a través de la seva edició de premsa catalana, fer forat a amplis sectors del catalanisme. És una “eina”, El Periódico, que no estan disposats a perdre, i utilitzen tots els mitjans possibles per convèncer a Planeta perquè es quedi el grup Zeta. I a més els fan molta por els grups estrangers Rizzoli, Murdoch i el grup espanyol Bocento, perquè són grups propers al Partit Popular.
Antonio Asensio fill, doncs, amb la seva decisió de desprendre’s de la premsa en paper, ha causat un terrabastall a la potent maquinaria mediàdica socialista. En els propers dies caldrà seguir aquest afer amb molta atenció, i preguntar-se com pretenen fer la casa gran o l’operació 2014 aquells que no tenen ni un sol mitjà de comunicació afí.
