En les últimes reunions de direcció del Grupo Godó s'ha començat a evidenciar que, malgrat l'aliança Godó-Planeta per l'edició del diari Avui, l'empresari Lara pretén ser el gran editor de premsa de Catalunya, un espai que els poders econòmics i polítics del país reservaven al comte de Godó. Durant els 23 anys de govern Pujol, hi va haver una relació tortuosa entre la Generalitat i La Vanguardia, però el govern de CiU sempre va tenir clar que el grup comunicatiu que s'havia de promocionar a Catalunya, per fer front als grups mediàtics espanyols, era La Vanguardia. L'status quo estava clar, tot i el suport que, degut a l'edició bilingüe d'El Periódico, rebia el Grupo Zeta.
D'un bon principi, la mort de l'editor Antonio Asensio no va fer canviar res, però estava clar que Antonio Asensio Mosbah, fill de l'editor, no tindria la consistència ni la capacitat de mantenir el Grupo Zeta, que sempre havia navegat en períodes d'opulència i d'altres de gran dificultat.
El Grupo Zeta, amb l'arribada del tripartit i el predomini socialista quant a mitjans de comunicació, va permetre's un respir, ja que El Periódico es va convertir, de la mà d'Antonio Franco i Rafael Nadal, en El Socialista, i va gaudir de tot el suport de les institucions. Fins i tot, va donar un cert joc a ICV i a ERC, encara que molt marginalment. El Periódico volia ser, i és, el portaveu socialista -i també, en part, del tripartit.
La Vanguardia, trencant amb la seva història i oblidant Gaziel, sorprenentment des de l'etapa de governs tripartits, ha mantingut una actitud crítica, respectuosa amb el govern de l'Estat -com tradicionalment sempre ha fet-, però crítica amb el tripartit. A Catalunya, doncs, l'equilibri estava establert. La Vanguardia era el diari que seguia la línia CiU i els sectors més avançats del PP -llegeixi's Josep Piqué- i El Periódico esdevenia el portaveu socialista.
Però Antonio Asensio Mosbah va decidir que havia perdut tot l'interès per la premsa escrita. L'enamorament que va tenir el seu pare amb El Periódico, Interviú i Tiempo, a ell no li va ocórrer. Estava decidit a dedicar-se, únicament i exclusiva, al negoci de la producció audiovisual, motiu pel qual, en les darreres setmanes, ha pres la decisió més important: no sols desprendre's de les capçaleres i del grup, sinó de tot el capital, no del 30%, com s'havia informat.
Aquí és on es diu que Asensio júnior ha apostat pel valor segur que és Planeta. Aquesta operació, tot i que sembla que està sent consultada tant al carrer Nicaragua com a la plaça de Sant Jaume, ha provocat nervis al si del tripartit. Quina premsa i quin grup de comunicació ens donarà cobertura, es pregunten. Podem refiar-nos d'un editor que juga totes les cartes de la baralla? El PP i la dreta extrema amb La Razón, el catalanisme -ara una mica més aigualit amb el director Xavier Bosch- amb l'Avui, i ara, per què no, un diari socialista per al cinturó roig barceloní.
Lara, en diverses reunions amb intel.lectuals, ha manifestat, demanant credibilitat, que solament era un empresari que vol fer negoci i que crearia els productes periodístics necessaris per a tot l'arc parlamentari. Però ja s'ha vist què fa el Grupo Planeta quan s'apodera d'un mitjà: ha edulcorat La Razón, l'Avui i, ara, El Periódico?
És ben clar que a Catalunya estan fallant moltes coses. I les eines de transmissió del poder polític i nacional, no sols estan afeblides, sinó que són inexistents. El que es pregunten avui els periodistes compromesos amb el sobiranisme és quins mitjans donaran suport a un possible procés secessionista en un futur. Al panorama comunicatiu català, tan sol hi resta el grup editor d'El Punt, una certa premsa comarcal potent i la premsa digital -que disposa d'un cert grau de llibertat, tot i no comptar amb cap suport explícit-, ni havent sigut capaços de crear un gran grup de comunicació.
Godó, que segueix en fals amb l'última concessió que li va donar CiU d'un múltiplex de TDT, ara s'enfronta a què el diari líder d'audiència i tirada passa a mans d'un soci, però que es converteix, a la vegada, en el temut competidor capaç de crear un gran grup de comunicació que no ha sabut fer Godó.
