El referèndum sobre la nova Diagonal que al seu dia va proposar ERC i que es va decidir a liderar l'equip de govern de Barcelona amb l'alcalde socialista Jordi Hereu al capdavant amenaça seriosament amb convertir-se en el toc de gràcia a més de 30 anys de les esquerres a la Casa Gran.
El referèndum s'ha plantejat malament, dividint entre dues opcions els vots dels favorables a la reforma de la principal artèria de la ciutat i sembla que els qui més s'estan mobilitzant hores d'ara són els partidaris de l'opció C, favorables a que l'avinguda mantingui la seva fesomia actual. A la dificultat de la votació se li han afegit nombrosos problemes tècnics, que han produït situacions vergonyants com ara que l'alcalde no pogués votar o que algú suplantés la identitat del portaveu del PP Alberto Fernández Díaz i ho fes per internet.
Les consultes independentistes, organitzades des de l'al·legalitat i sense recursos públics per la societat civil en diverses onades al llarg d'aquest curs, han quedat absolutament revaloritzades després de l'espectacle de la capital catalana. Els resultats del referèndum es donaran a conèixer el diumenge i al PSC i al Govern tothom dóna per fet el fracàs, bé sigui per la baixa participació o perquè guanyi l'opció C malgrat la gran implicació d'Hereu en les darreres setmanes a favor de les altres dues. Intentaran desvincular-ne Jordi Hereu i preservar-lo com a candidat almenys fins a les eleccions catalanes.
Després de les eleccions de la tardor, i en funció del que passi a les autonòmiques, els socialistes podrien reobrir el debat sobre l'alcaldia perquè no perdre el seu principal bastió electoral serà el gran objectiu. Com a element positiu només hi ha la dificultat objectiva de Xavier Trias i de CiU per articular una majoria alternativa a la d'esquerres. Difícilment CiU i el PP la tindran i, encara menys, la federació nacionalista i Esquerra. I ICV no està, en cap cas, disposada a canviar el seu paradigma i pactar "amb la dreta". Per això ja hi ha qui pensa que, si Hereu fracassa, partir-se l'alcaldia entre socialistes i convergents, tal i com es fa en molts petits municipis del país, no és descabellat.
