Catalunya va celebrar ahir la primera gran onada de consultes per la independència. Els referèndums es van saldar amb un suport a l'estat propi molt superior al 90%, tal i com era de preveure, i amb una participació que no va arribar al 30% del padró.
En aquestes eleccions estaven cridats a votar, a més del cens electorals, els majors de 16 anys i els immigrants. La baixa participació dels nouvinguts, la climatologia adversa i el caràcter consultiu van fer baixar les xifres de participació. Pel que fa als immigrants cal destacar que l'independentisme va preferir treballar de forma activa per la seva integració.
La participació era doncs la principal dada a tenir en compte, més tractant-se d'unes consultes que només se celebraven en municipis amb una presència important o significativa del nacionalisme. L'assistència a les urnes va ser irregular. Des de les dades entre el 10 i el 15% a Vilanova i la Geltrú, Roses o Constantí a més del 40% a la comarca d'Osona. s senzillament la diferència entre fer les consultes on l'èxit estava assegurat i al darrera hi havia una organització potent i plural sense que els ciutadans tinguessin la sensació que estigués mediatitzada per algun partit o aventurar-se posant en risc la imatge de l'independentisme. El mal funcionament, a l'hora de facilitar dades, de la Coordinadora Nacional de les Consultes va perjudicar, a darrera hora de la nit, la imatge del moviment.
Diversos sectors independentistes ja treien ahir conclusions en el sentit que hi ha un cabal important de vot independentista (que va més enllà d'ERC i que espera que CiU decanti el seu discurs cap a l'independentisme) que no es pot veure frustrat per aventures. En aquest sentit ahir va perdre força la idea de convocar una consulta d'aquestes característiques a Barcelona, vist l'esforç que, per exemple, es va fer a Sant Cugat per arribar al 25% del padró. Tampoc no sembla que l'aposta de la Coordinadora de promoure una consulta independentista vinculant per al proper 25 d'abril a través d'una Iniciativa Legislativa Popular al Parlament pugui tenir massa futur.
En aquest sentit, per avançar cap a la plena sobirania, més que posar-se a prova, a l'independentisme li cal sumar cada cop més voluntats i, des de les institucions, aparèixer com una eina útil per a tots els ciutadans. Les consultes -impensables fa vint anys- han estat una bona pedra de toc. Ara cal assegurar una participació encara més alta a les properes convocatòries, seguir amb la feina quotidiana i forçar un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació en el conjunt de les forces polítiques catalanes.
