En el cas del nostre país en el moment actual, moltes veus afirmen que Espanya no pot emprar la força, per una col.lecció d'arguments, un d'ells la integració de Madrid a l'Aliança Atlàntica. Aquesta idea que un membre de l'OTAN no pot emprar la força contra la població civil es defensa, entre d'altres, en la professionalització que suposa la integració euro-atlàntica, en la pressió per part d'altres membres, i en la llarga convivència amb oficials de països més avançats.

Com a idea, certament és atractiva. Implica tractar les contínues amenaces espanyoles com simple soroll, incòmode i passat de moda, però soroll al cap i a la fi. L'ingrés de l'Estat Espanyol a l'OTAN suposaria que no cal patir per una possible intervenció militar contra Catalunya, amb els conseqüents crims de guerra.

A banda de ser atractiva, és realista? Una manera de respondre a la pregunta és observar com han estat, i com són, les relacions entre Espanya i la resta de membres de l'OTAN, i concretament el Regne Unit. Davant de Gibraltar, Espanya adopta la mateixa postura que davant de Catalunya, negar-ne el dret a l'auto-determinació i àdhuc la personalitat, considerant-lo part inherent del seu territori, sense necessitat de comptar amb el consentiment de la seva població. La política espanyola no acaba aquí, però, ans consisteix també en l'ús de la força contra Gibraltar. Força en un grau moderat, calculat, és cert, però força al cap i a la fi.
Gibraltar demostra que Espanya no creu en la democràcia i està preparada per a fer servir la força, malgrat ser de l'OTAN"
Una mirada als diaris ens mostra com els darrers mesos Espanya ha provocat cues de fins a set hores a la frontera terrestre, disparat contra un ciutadà que feia esquí aquàtic, violat repetidament les aigües territorials, i provocat la suspensió d'un exercici de la unitat de paracaigudistes de la Royal Navy. Atenció, tot això contra un estat consolidat, reconegut, membre de la Unió Europea, l'OTAN, i amb seient permanent al Consell de Seguretat de Nacions Unides.

Queda doncs clar que la pertinença espanyola a l'OTAN no constitueix, a la pràctica, cap garantia que Madrid no emprarà la força contra un poble que pretén decidir el seu futur, i que majoritàriament es mostra contrari a ser part d'Espanya. No és cap especulació, ni cap teoria, és una simple observació del que ha estat passant, i passa encara, a Gibraltar. Davant dels fets, qualsevol especulació o teoria ha de deixar pas, altrament ens estaríem auto-enganyant.

Això no significa però que haguem de caure en el fatalisme. Gibraltar demostra que Espanya no creu en la democràcia i està preparada per a fer servir --de fet ja ho fa-- la força, malgrat ser part de l'OTAN. Gibraltar també demostra però que aquesta força es veu impotent davant d'un poble disposat a fer-se respectar, i a decidir lliurement el seu futur i el dels seus fills. Preparem-nos doncs, amb realisme però amb esperança, sense tancar els ulls però sense por, per al moment decisiu, que ja s'acosta. El moment en que el Principat recuperarà la llibertat, obrint la porta d'una presó de la que gradualment n'eixiran els pobles germans amb qui compartim la nostra parla.