Per als indecisos insatisfets per l'encaix de Catalunya dins d'Espanya, només tenim una via oberta. M'explicaré. Imaginem-nos per un moment que el Parlament de Catalunya decidís, en un moment de deliri, proposar una reforma de la constitució espanyola.
Una reforma, per exemple, per dir que la sobirania és compartida per les nacionalitats constitutives de l'Estat, en lloc de residir en el "poble espanyol"; que la Constitució es fonamenta en el dret a l'autodeterminació de les nacionalitats que la integren; que el castellà deixa de ser l'única llengua espanyola oficial de l'Estat. Deixo totalment de banda el tema de les competències.
Imaginem-nos que la proposta de reforma aconsegueix l'aprovació per majoria dels dos terços de cada cambra. En aquest cas es dissoldran immediatament les Corts per convocar eleccions generals.
A continuació imaginem-nos que les dues cambres elegides ratifiquen la decisió i procedeixen a l'estudi del nou text constitucional, i que l'aproven per majoria dels dos terços de cada cambra de les Corts Generals. A continuació caldrà sotmetre la reforma –recordem-ho, proposada pels catalans en benefici propi-- a referèndum per a la seva ratificació.
Que no ens maregin la perdiu amb el que "podem" o no "podem""
Francament, pensar que d'aquest procediment, que és l'única que preveu la Constitució, pot sortir-ne alguna cosa bona per a nosaltres, és enganyar --no, és estafar directament-- l'electorat català de "tercera via". El PP, per començar, hi està totalment en contra. Segon, la voluntat que les "comunitats autònomes" tinguin més autonomia té el suport de 14,9% dels enquestats pel CIS el mes passat. I només 9,6% dels enquestats reconeixeria a les "comunitats autònomes" la possibilitat de convertir-se en Estats independents.
Tot això ho va explicar ahir, a Sarrià Sant Gervasi, davant d'un centenar de membres de l'ANC, l'Eduard Voltas, autor d'un llibret indispensable: Carta a un indecís. "Els ciutadans seran convocats a les urnes", llegim, "per manifestar lliurement la seva voluntat, i això exigeix un debat públic madur, serè i respectuós entre els partidaris del sí i del no. Un debat que permeti els indecisos, que en són molts, formar-se una opinió i obrar en conseqüència". Vital. Llegiu-lo... i deixeu-lo a la taula de la sala d'espera!
En conclusió: que no ens maregin la perdiu amb el que "podem" o no "podem". Expliquem la realitat als veïns "indecisos", i posem-nos a proposar esmenes a un o altre dels esborranys de Constitució de la República catalana: una tasca molt més senzilla!
