L'aventura d'Arcadi Espada amb Factual ha acabat abruptament, després que el periodista dimitís només dos mesos i mig després de posar-lo en marxa. Acte seguit dimitia la subdirectora, Cristina Fallarás, i dos dies després la propietat feia saber que acomiadava el 75% d'una redacció que superava la vintena de persones. El perquè d'aquesta frenada en sec del projecte quan tot just començava a caminar cal buscar-lo en la decepció de l'equip d'inversors que el sustentava: no només el diari no satisfeia per res les expectatives econòmiques generades -Espada confiava en poder viure dels pagaments dels internautes- sinó que a més la línia editorial era relativament asèptica (si més no respecte el que s'esperaven els paganos, que provenien de l'entorn de Ciutadans i creien que tindrien un altaveu sorollós per a les seves proclames polítiques). I, si bé el diari tenia un biaix nacionalista espanyol evident (defensa dels toros, criminalització de Vic per l'afer dels immigrants intentant demostrar el presumpte racisme dels catalans, etcètera) ho feia des d'una relativa pulcritud.
A partir de les runes, els representants de l'empresa confien en poder tirar endavant el seu vertader projecte: un diari ultra a imatge i semblança de Libertad Digital on no es deixi mai que la realitat espatlli un bon titular. Per fer-ho, han fitxat al brunetista Juan Carlos Girauta de director, s'ha convertit tot el contingut en accés lliure i s'ha imposat una presència constant de les opinions de Ciutadans i els seus acòlits.
De tot aquest enrenou, el que més ha sobtat a la redacció del diari és el paper jugat per Espada, que tan sols va justificar la seva espantada amb una breu nota penjada al diari i ha prosseguit la resta de col·laboracions -que significativament no va abandonar en assumir la direcció de Factual- sense donar-se per al·ludit ni respondre davant dels seus companys. Costa d'entendre que no fos present el dia dels acomiadaments, tenint en compte que molts redactors es van sumar a la causa cridats pel prestigi del periodista. I també resulta incerta la seva continuïtat en els òrgans de l'empresa -de la qual n'és accionista- després de veure fracassar el seu model davant la resta d'inversors. Per entendre això, cal constatar que Espada és amic de Purificación Losada i Almudena Semur, les dues persones, i inversores, que han quedat al front de la part de gestió de l'empresa. En alguns fòrums se suggereix que el periodista va aprofitar la seva relació d'amistat personal per aconseguir el desemborsament de la inversió inicial, sense calibrar que, al capdavall, li acabarien exigint resultats o bé econòmics, o bé polítics, que en cap cas ni tan sols s'apuntaven.
