Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 13 de de maig del 2010 | 13:32
Crònica · Política

Els babels es desinflen

Que els babelians i caterva són gent poc ferma és cosa sabuda: només cal veure la gran facilitat amb què els autoproclamats intel·lectuals que van instar la creació de Ciutadans van sortir cames ajudeu-me a la primera dificultat del partit. Però d'un temps ençà, aquesta capacitat de desinflar-se sembla més acusada. L'últim episodi l'ha protagonitzat el filòsof Félix de Azúa que ha anunciat a bombo i plateret -una altra característica: la capacitat d'esquinçar-se les vestidures en sessió contínua- que deixaria d'escriure de política. El motiu? La constatació que és impossible canviar l'estat de coses. A partir d'aquí, com d'habitud, situa les culpes en un sistema anquilosat i una presumpta corrupció política i moral que ho empudega tot, llevat, clar, de la seva torre d'ivori. S'hi troba a faltar el punt d'autocrítica necessària i el reconeixement que el punt de vista que sustenten és, almenys a Catalunya, rabiosament minoritari.

A poques hores de saber-se que Azúa deixava l'opinió política combativa, el seu correligionari Arcadi Espada publicava un article on explicava que ell escrivia per diners, no pas per canviar el món. Però aquesta és una opinió com a mínim hipòcrita ja que a un presumpte mercenari li hauria de ser indiferent aleshores el contingut dels seus escrits, quan tothom té molt clar de quin peu calça, i on li fa mal la sabata, a l'emèrit Espada.

En tot cas, la notícia permet reprendre una reflexió: aquest grup, acotat i perfectament comptable, sempre s'ha beneficiat d'una presència en l'arena pública i mediàtica sobredimensionada en relació al suport que genera la seva ideologia. Totes les seves encarnacions polítiques han fracassat. La més exitosa, la de Ciutadans, es dóna per fet que haurà estat flor d'una legislatura, tot i el suport explícit que ha rebut pels mitjans habituals de la Brunete. Caldrà veure ara què passa amb UPyD. En tot cas, la ràdio i la televisió públiques catalanes no han estat alienes a aquest exercici de sobrerepresentació en el qual, en nom de la pluralitat, se'ls col·locava costat per costat de persones que representen sectors notablement més amplis de la societat del país.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat