Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 2 de de juny del 2014 | 19:22
Crònica · Seguretat
Àlex Calvo
Expert en seguretat i defensa a l'Àsia i catedràtic convidat a la Universitat de Nagoya (Japó)

Espanya no compleix amb les seves obligacions a Melilla

Els darrers dies hem vist com, un cop més, es produïa un assalt massiu a la frontera entre Espanya i el Marroc, penetrant diversos centenars d'immigrants il·legals a la ciutat nord-africana de Melilla, i l'anunci tot seguit de reforços policials per part del Ministeri de l'Interior Espanyol.

Aquests esdeveniments han anat també acompanyats, com és igualment habitual, per paraules contra les màfies responsables del tràfic de persones.

Fem-nos però la següent pregunta: d'on ve aquesta fal.lera per a entrar a Melilla? És evident que els protagonistes d'aquesta mena d'incidents no pretenen pas romandre-hi, ans més aviat tenen dipositades les seves esperances en el pas a territori europeu. A continuació fem-nos una segona pregunta: aquells que tenen èxit i aconsegueixen entrar a Melilla, com viatgen posteriorment a territori espanyol (estricte o ocupat)? La resposta a aquesta segona pregunta no són les màfies, ni ells mateixos, és el govern espanyol.

Madrid trasllada regularment els immigrants il·legals que entren a Melilla a la Península. No és cap secret, ho observem en fonts obertes. Llevat d'una minsa proporció retornada al Marroc, la resta més tard o més d'hora acaba sent transportada a càrrec del contribuent català. Els números canten, si sumem els protagonistes dels darrers incidents, la xifra resultant és molt superior a la d'internats al centre d'estrangers de la població nord-africana.

En altres paraules, observem un cop més com entre la retòrica i la realitat espanyola hi ha una enorme distància, i com Madrid no compleix amb les seves obligacions envers la Unió Europea. Sota un discurs aparentment dur en matèria de llei i ordre, és la pròpia administració espanyola que transporta de franc aquells qui han violat la llei. Saltar la tanca suposa, més tard o més d'hora, un bitllet d'avió de franc.
Ser a Europa implica deures i obligacions, i si un estat no les compleix és hora d'analitzar totes les alternatives"
En actuar d'aquesta forma, Madrid distorsiona la política migratòria de la Unió Europea, doncs en gran part els transportats acaben a un altre estat membre. Naturalment en fer això, Madrid incentiva l'entrada de més immigrants il.legals, donant lloc a un cercle viciós sense fi, que no se soluciona amb més efectius policials o barreres físiques. Aquestes solament causen encara més patiment i més d'un cop greus ferides als que intenten superar-les, que estan però disposats a jugar-se-la perquè saben que si tenen èxit els espera una vida no fàcil, però sí amb més expectatives que a llurs països d'origen. Res a criticar, és un comportament lògic davant d'uns incentius perversos, dels que se'ns dubte és responsable l'administració espanyola.

A mida que Catalunya avança cap a la restitució de la seva sobirania, arrabassada per la força de les armes el 1714, sorgeix la qüestió de quines han de ser les relacions amb el que serà un dels nostres estats veïns. Naturalment, els catalans desitgem tenir-hi una relació amistosa, però això depèn de les dues parts, no solament de nosaltres. L'estat català, que compartirà frontera amb Espanya, no pot tolerar que la frontera externa de la Unió Europea a Melilla sigui un colador, amb bitllet d'avió garantit per a tothom que salti la tanca.

L'estat català i la resta de membres de la Unió Europea ha d'exigir a Espanya que compleixi amb els seus deures, també a Melilla. No amb més policies ni amb cledes més altes, tot això solament eleva les dimensions del drama humà, ans senzillament deixant de completar la feina de les màfies. Si s'acaba el viatge de franc a Europa, s'acaba la pressió sobre Melilla, una ciutat amb un atractiu econòmic més aviat limitat.

Si Espanya s'hi nega, llavors haurà arribat el moment de reconsiderar el seu estatus dintre de la Unió Europea. Ser a Europa implica deures i obligacions, i si un estat no les compleix és hora d'analitzar totes les alternatives, incloses les que d'entrada ens poden semblar impensables.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat