No corren temps fàcils per les constructores. Tot i els anunciats estímuls econòmics en forma de crèdits tous, cada vegada és més difícil aconseguir diners per finançar obra pública. L'exemple més clar de tot plegat és l'Eix Transversal, l'obra pública més cara feta mai per la Generalitat, si exceptuem les línies de metro. Els 708 milions que costa havien de ser finançats íntegrament pel sector privat perquè la Generalitat, com a administració pública, té limitat l'endeutament.
Així, per tirar endavant el pla d'autovies, el conseller Nadal va decidir finançar-lo en el col·laboració amb el sector privat. Fins que no va aparèixer la crisi, les coses van anar bé. Els agents privats tenien fàcil accés al crèdit perquè els bancs consideraven que les obres tenien assegurada la seva rendibilitat. Obres com el tram de Puig-Reig a Berga de l'Eix del Llobregat o la C-65 entre Llagostera i Vidreres es van inaugurar el 2008 gràcies a aquest mètode.
Però l'alentiment de l'economia ha estat letal per al sector i les últimes obres adjudicades pel govern: Eix Vic-Ripoll, Eix Diagonal i, sobretot, Eix transversal estan patint severs retards en la seva execució. Afortunadament, les dues primeres vies, després de renegociar condicions i de remoure cel i terra ja tenen garantit el finançament necessari per acabar les obres.
Un cas diferent és el de l'Eix Transversal. En part per l'alt volum d'inversió que requereix, en part perquè la crisi econòmica ha canviat les perspectives de trànsit, a la concessionària que es va adjudicar les obres, Cedinsa, li està costant molt trobar els diners necessaris per finançar-la. De fet, l'accionista financer de referència, que és Caixa Catalunya, està ara immersa en el procés de fusió. En qualsevol cas, el problema rau en què aquest tipus de concessions el govern, per retornar els diners, paga anualment un cànon per ús de la carretera que varia en funció del volum de trànsit.
I en el volum de trànsit és on hi ha el conflicte, perquè el contracte de l'Eix, adjudicat el 2008, té unes elevades perspectives de volum de trànsit que la crisi ha frenat. Això comporta que les entitats financeres que estaven interessades a cedir diners a la concessionària ara demanin noves garanties de pagament. Així les coses, l'única opció que sembla que li queda al govern és renegociar aquests contractes, oferint cànons més elevats a la concessionària perquè així pugui obtenir els diners necessaris per realitzar l'obra.
