Dos morts ara fa menys de dos anys per un cap de fibló que va afectar l'illa de Mallorca. Quatre morts a Cala Rajada el desembre passat després que caigués un hotel en obres enmig d'un intensíssim aiguat. Un mort al Principat com a conseqüència de la llevantada de Sant Esteve. Nou morts aquest cap de setmana entre el Principat i el País Valencià durant el fort temporal de vent que ha afectat els Països Catalans i tota la Península Ibèrica. Conseqüència directa o no del canvi climàtic, és evident que a casa nostra la climatologia es manifesta cada vegada amb situacions més extremes.
Entre les nombroses crítiques institucionals i ciutadanes sorgides els últims dies arran dels últims successos, les dirigides a una suposada manca d'una suficient previsió meteorològica no s'han fet esperar. L'últim a fer-ho ha estat avui mateix el President de la Generalitat, José Montilla, quan ha dit que s'havia alertat dels forts vents "segurament no amb la precisió necessària, però sí amb la precisió de la informació" meteorològica de què es disposava. Cal tenir en compte que els pronòstics del temps avui en dia són molt fiables en general, tot i que per a determinats fenòmens, com el vendaval del passat cap de setmana, la precisió exacta dels llocs del país on més afectarà només és possible amb poques hores d'antelació, i a vegades ni això. Veiem contínuament com l'encert general al 100% no és possible, ja que depèn de les situacions atmosfèriques concretes. Els meteoròlegs de casa nostra no es cansen de repetir-nos que, a diferència d'altres països com Holanda, on la previsió es fa molt més fàcil, a Catalunya resulta especialment difícil per l'existència de molts relleus que distorsionen la circulació dels vents en les capes baixes. Potser les situacions de gota freda que ens visiten habitualment a la tardor són les que més ens mostren la dificultat en precisar el grau exacte, la ubicació concreta i la quantitat exacta de pluja, neu o granit que pot resultar d'aquest tipus de situacions. En aquest sentit, cal millorar.
Però tot i la necessitat d'avançar cap a sistemes de predicció més precisos, així com revisar protocols i millorar la coordinació entre administracions i serveis d'emergència, ha quedat demostrat que en situacions extremes com aquesta el que falla és la comunicació als ciutadans i fins i tot l'educació davant del risc. Ja fa temps que diversos experts apunten que, amb el nivell tecnològic actual, una opció molt encertada seria la transmissió de missatges SMS a tots els usuaris d'una regió concreta o de tot el Principat informant-los de situacions d'alt risc. Les noves tecnologies podrien desenvolupar un rol destacat en aquest sentit. De la mateixa manera, de ben segur ajudaria a salvar moltes vides i evitar moltes pèrdues econòmiques si es fes educació per al risc per tal que els ciutadans sabessin com actuar davant d'aquest tipus de situacions.
Més enllà de tot això, cal ser extremadament curosos amb el tipus d'infraestructures que es construeixen, els materials utilitzats i sobretot la seva ubicació, i tenir els instruments de control adequats que permetin tenir molt present les prediccions a llarg termini que els experts estan fent sobre el clima per tal que aquestes noves construccions s'adaptin a les condicions climàtiques i ambientals futures.
