Els catalans som un poble dissortat i que no ha sabut agafar els diferents trens que han passat per la seva estació. Ara som davant d’un moment en què tothom reconeix que l’última dècada ens ha portat a ésser una nació sense estratègia, sense voluntad d’estat i sense horitzó. No es tracta del govern tripartit, tot plegat seria massa fácil de solventar. Es tracta de què l’engany o pacte de la transició ja ha tocat sostre i de què l’Espanya explicada per Vicenç Vives a diverses generacions ja no existeix. En aquests moments, és Catalunya qui està entrant en decadència.  

Hi ha qui vol donar la culpa, única i exclusivament a la nostra classe política, que també, però és tota la classe dirigent del país i el conjunt de la ciutadania els qui no exercim l’autoexigència col•lectiva i individual, fet que ens ha portat a ésser un poble acomodat, mesell i en alguns aspectes decadent nacionalment parlant.

És cert però, que en els darrers mesos està sorgint una consciència col•lectiva a partir de la qual si no ens volem convertir en un poble massoquista, hem de reaccionar i forçar dins del seny i l’ordre democràtic que ens caracteritza com a poble una gran mobilització reivindicativa, que es faci sentir tant en la capital de la metròpoli com en la capital europea, Brussel•les. Catalunya i el conjunt dels Països Catalans no han aconseguit articular-se en el si d’un inexistent estat plural i les vies estatutàries són un carreró sense sortida que només comporten l’assimilació a Espanya.

Vista l’actual situació, seria d’imbècils que aquest 11 de setembre celebréssim la diada amb un caràcter festiu. Ja ens hem enganyat durant molts anys, amb aquesta diada, que no és res més que la commemoració de la nostra desfeta nacional. El que voldrien molts, és que aquesta diada es celebrés el dia en què el nostre poble esdevingués sobirà, aconseguís la llibertat nacional.

Però ara el que ens cal és una gran unitat nacional. D’aquells que volen que continuï el progrés econòmic i social per al país i d’aquells que voldrien també, a part dels dos objectius esmentats, la llibertat sense límits, la plena sobirania nacional. Per això, aquest 11 de setembre: res a celebrar, mobilització i reivindicació!