Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 4 de de febrer del 2015 | 15:55
Entrevista
Josep M. Reniu
Membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional

"La llista única s'hauria de fer per anar a Madrid"

El cartell que té penjat a la porta del seu despatx a la Universitat de Barcelona, Keep calm and don't forget coalition politics, ja diu molt de l'àrea d'interès d'aquest professor, doctor en Ciències Polítiques i especialitzat en governs de coalició, Josep Maria Reniu.

Fill d' un familia treballadora de Vic, aquest osonenc admet que a la Universitat Complutense de Madrid hi va passar uns anys meravellosos. Josep Maria Reniu és cap d'estudis de Ciències Polítiques i de l'Administració de la UB i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

- S'acaba de presentar el projecte del jutge Santiago Vidal per a una Constitució catalana. L'ha llegit? Què li sembla?
- Encara li he de donar una segona lectura. En primer lloc, em sembla molt bé la iniciativa, que cal aplaudir com tota aportació al debat que provingui de la societat civil, sectors socials, jurídics, econòmics o culturals diversos. En segon lloc, vinculat a això, la polèmica que envolta aquesta proposta del jutge Vidal també ha delatat la feblesa de l'Estat espanyol. Perquè si el Consell General del Poder Judicial entoma de la manera com ho ha fet contra un jutge per un tema així, vol dir que l'Estat i, en aquest cas, el Consell General té un problema. Pel que fa al contingut, hi ha alguns aspectes que no m'acaben d'encaixar. Per exemple, no entenc la lògica de prohibir les majories absolutes en una república parlamentària. O també la configuració institucional del poder executiu o el tractament que dóna al règim electoral.

- Pot haver el risc de cert voluntarisme?
- Que el cos, en un tema com és la seguretat i la defensa, ens demani defugir de qualsevol tipus d'estructura de forces armades, pot ser comprensible. Però un exercici de real politik fa que no sigui descartable. Hi ha d'haver un debat sobre el tema. Un nou Estat ha d'estar preparat per entomar escenaris de risc per a la seguretat, com el ciberterrorisme. En fi, és complex.

- Vostè ha parlat del 27-S, segons declaracions seves, com d'una elecció amb valor de referèndum. Però creu que els centres neuràlgics d'Europa donarien per bo aquest camí per coronar la independència?
- Bo i assumint que el referèndum ha estat impossible, crec que l'opció d'unes eleccions és l'únic camí factible. És l'única sortida a aquesta situació. I estic convençut que la comunitat internacional sabrà llegir els resultats que sorgeixin de les urnes catalanes el setembre. En aquests moments, hi ha molts observadors, "think tanks" que assesoren a líders europeus i laboratoris d'anàlisi que visiten el país i saben el que s'hi està forjant. Si tot va com espero i confio, que disposarem d'una majoria sòlida, que no vol dir 68 escons, sinó 75, 80, 85 escons, clarament compromisos en el full de ruta, crec que Europa sabrà perfectament sumar aquestes xifres.
Desconeixem encara el que implica l'enfrontament amb l'Estat i la mentalitat castellana de dominació"
- El panorama polític espanyol està canviant. L'Estat viurà també el seu procés electoral, paral·lel al català. Creu que hi pot haver un canvi de plantejament des de l'Estat respecte a Catalunya? Això podria entrebancar el procés?
- És probable que hi hagi en breu una nova correlació de forces a l'Estat espanyol. Es passarà d'un bipartidisme força accentuat a un paisatge més divers. Es parla d'un posible tripartidisme, amb el PP, el PSOE i Podemos com a grans formacions. Però jo crec que caldria contemplar un escenari de tres partits rellevants i mig… Quin seria aquest mig? Podria ser el conjunt de les forces sobiranistes catalanes que el 27 de setembre hauran obtingut una majoria sòlida al Parlament de Catalunya, i allà sí!,podrien conformar una candidatura conjunta al Congreso de los Diputados.

- En una llista única?
- La llista única ha de ser allà, que és on té sentit. Jo sóc partidari d'una llista única, però al Congrés dels Diputats a Madrid, que és on té sentit que es faci. Això donaria un escenari amb un PP com a força potser majoritària, però havent perdut clarament la majoria absoluta, amb un Parlament espanyol més fragmentat, i un bloc sobiranista de 25 o 30 diputats, que és un resultat sense pensar en el màxim possible, aleshores sí que es podria parlar de negociacions. Pensem que aquest bloc sobiranista que aniria a Madrid, si reflecteix una clara majoria al Parlament de Catalunya, tindria una força enorme a Madrid. Aleshores, ja no seria que la política espanyola pugui condicionar el ritme del procés català de transició, sinó que seria a l'inrevés, que el procés català podria condicionar, i molt, l'evolució espanyola.

- Forma part del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Aquests organismes a vegades resten una mica en la penombra. Digui'ns algunes contribucions destacades del Consell en aquest procés.
- Diria que el Consell preserva un rol important en el procés. Nosaltres hem fet una feina callada, si es vol, però intel•lectualment honesta. Hem elaborat un seguit d'instruments que hem posat a l'abast del Govern. Hi ha prop d'una vintena d'informes elaborats pel Consell, sobre aspectes fonamentals en la construcció d'un Estat nou. Amb un estil molt propi, fugint de sectarismes. Jo en destacaria especialmente tres: el primer que vam fer sobre la consulta, que crec que va ajudar a la comprensió del procés a nivell internacional; un altre, que és cabdal, sobre el procés constituent, amb el full de ruta, i després hi ha un bloc d'informes sobre la viabilitat econòmica i financera de la Catalunya independent. Però s'ha treballat sobre tots els sectors estratègics, des del Banc Central a telecomunicacions, infraestructures…

- Creu que coneixem prou aquest Estat del qual ens volem separar?
- Si el coneixem prou… Jo crec que coneixem la derivada de l'Estat amb el qual ens enfrontem. És a dir, coneixem tot allò que no ha fet bé aquest Estat, també algunes coses que ha fet bé, però sobretot desconeixem encara el que implica l'enfrontament amb l'Estat. El sociòleg Juan José Linz deia que Espanya va triomfar fent un Estat però va fracassar construint una nació. El que implica la mentalitat castellana de dominació, el que suposen tots els recursos d'un Estat, això no ho acabem de copsar.
Podemos encara és un "contenidor de mala llet""
-Vostè és un especialista en governs de coalició. A Espanya, i també a Catalunya, encara hi ha poca tradició de coalicions i, més en general, de grans acords. Un senyal, potser, d'anormalitat política.
- Però a casa nostra no tant. Aquí, crec que la vida política ha estat més condicionada pel pacte i la negociació, que són, a fi de comptes, les claus de la cultura coalicional. És fora del nostre país, a la resta de l'Estat, on sí que aquesta cultura de l'entesa n'és més mancada. La política catalana és més plural.

- A l'Estat espanyol, sembla que quan un partit aconsegueix una majoria absoluta, esdevé un règim. A Catalunya, en part, també. El pujolisme ha tingut elements de règim. Com el socialisme en diversos municipis de l'àrea metropolitana.
- Sí. Però en el cas de Catalunya, cal matisar una mica pel que fa a CiU, ja que no deixa de ser, si més no formalment, una coalició. CiU són dos partits diferents que, en un momento com l'actual, agafen camins no tan convergents. En el cas del PSC de l'àrea metropolitana, diria que era més monolític i respondria més a l'experiència espanyola. Jo, per explicar algunes Claus de la política espanyola, als meus alumnes de l'assignatura de Coalicions, els cito aquella frase d'Alfonso Guerra: "El que se mueva no sale en la foto". Quan del que es tracta és precisament de moure's per millorar la foto.

- Vostè va estudiar a la Universitat Complutense. Li van provar els aires de Madrid?
- La veritat és que van ser uns anys fantàstics en la meva vida. Jo acabava de fer els divuit anys i tenia clar quevolia ser politòleg. Només podia coronar el segon cicle dels estudis a la Universitat Autònoma. Així és que vaig anar a Madrid i matricular-me a la Complutense, on es podia fer la carrera sencera. En aquell moment, sent fill de família treballadora, vaig poder accedir a una beca, eren els anys vuitanta, i me n'hi vaig anar. Jo vaig créixer allí tant personalment com acadèmica. Certament, va ser una gran experiència i en guardo un excel·lent record.

- A l'escalf de la Complutense, ha sorgit el nucli dur de Podemos. Els coneix?
- Una mica. Estem parlant de fa ja uns anys,durant els noranta, quan a cap dels líders actuals li passava pel cap aquest projecte… Vaig compartir Departament de Ciència Política amb un jove Juan Carlos Monedero, sota la directriu acadèmica de Ramón Cotarelo, un acadèmic brillant, un polemista informat, un espanyol de mentalitat republicana que fa anys va parlar d'Espanya com una nació de nacions. Ara, quan sento parlar de Podemos com d'una gran força que pot ser hegemònica, no puc evitar moltes reserves.

- No s'acaba de creure les dades que ofereixen les enquestes?
- No. Sens dubte, són un fenomen a tenir en compte. No els trec mèrit. Però a l'hora de comptar els equilibris en un nou Congrés, cal tenir present el sistema electoral i el fet que en moltes províncies, estem parlant d'uns pocs diputats en joc. A veure, hi ha una qüestió tècnica. Les eleccions generals a Espanya no són una elecció, són 51 eleccions per províncies. Podemos pot obtener uns resultats esplèndids en les grans ciutats, Madrid, Sevilla, Barcelona… Però a Guadalajara, Palència, Soria? Circumscripcions on s'elegeixen uns pocs diputats. Recordem les queixes històriques del PCE o, més recents, d'IU o d'UPyD, que amb resultats numèricament bons, obtenien molt pocs diputats. Crec que al final del recompte de la nit electoral, el panorama serà més ponderat del que ara diuen alguns sondejos. I, dit això, Podemos encara és –si em permets l'expressió- un "contenidor de mala llet", una certa estació d'enllaç de molts votants que no volen tornar a votar el PP o el PSOE i que no tenen una altra alternativa.

Pep Martí

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat