Vicent Sanchis (València, 1961) és periodista. Dirigeix el diari Avui des de 1996, i ara en pilota la nova etapa, després de la fallida de Premsa Catalana S.A. Ha estat redactor i director del setmanari EL TEMPS, director de la revista Setze -un suplement en català que produïa Cambio 16, i director del desaparegut diari barceloní El Observador de la Actualidad. També ha estat guionista i director de diversos programes televisius.

Quin és l'origen de la forta crisi econòmica de l'Avui?
Hi ha diversos factors. D'entrada, hi ha una feblesa empresarial que va dur a improvisar moltíssim en el moment del naixement de l'Avui, perquè hi havia la por que si no s'aprofitava aquell moment de seguida, hi hauria una involució que no permetria treure l'Avui al carrer. D'altra banda, l'Avui s'ha vist molt perjudicat per la lògica de l'estructuració cada vegada més forta del mercat espanyol amb un únic centre de distribució de publicitat i de poder financer i econòmic, Madrid. Qualsevol història que no entri en l'esquema mental mediàtic d'aquests senyors és una anomalia que es castiga amb la falta de publicitat.

Aquest problema minvarà ara amb la composició de la nova empresa gestora de l'Avui. Però pensa que el Govern hauria d'haver intervingut per facilitar la creació d'un gran grup de comunicació en català que fes front a aquest esquema mediàtic?
En aquest aspecte sóc liberal, i m'agradaria que un govern no hi intervingués tant. No existia ni existeix cap grup de comunicació privat en català, per tant, l'havia d'inventar CiU? Jo penso que no, com tampoc no hauria d'haver ajudat tant els altres grups, que no tenien aquesta sensibilitat que nosaltres anomenem catalanista.

Premsa Catalana S.A va plantejar fermament la possibilitat de crear un gran grup de comunicació en català? Potser aquest grup hauria amortit el cop de l'Avui.
Sí. Quan nosaltres ho vam plantejar a COMMIT, ens va quedar clar que no volien pertànyer a un gran grup, preferien desplegar-se d'acord amb la seva pròpia naturalesa, la premsa comarcal i les publicacions gratuïtes de publicitat. Vaig intentar una entesa, però em vaig trobar amb un mur infranquejable. El Punt deia:"No, amb l'Avui no". No he trobat mai cap col·laboració ni complicitat en aquest sentit, però tampoc cap hostilitat. És evident, doncs, que el camí d'El Punt com a empresa de mitjans de comunicació globalment català no passava per l'Avui.

A què atribueix la política de subvencions de CiU envers la premsa en català? L'avui no estava tan protegit pel Govern com semblava.
És cert que en els darrers anys, la política de comunicació de CiU estava plantejada des de la debilitat estructural, però en fem un gra massa, amb el tema de les subvencions. En realitat, allò que ha definit l'administració del govern de la Generalitat en aquest àmbit ha estat la misèria, si ho comparem amb les d'altres països o àmbits. La Generalitat dóna ajudes directes, però el Govern espanyol no té per què ajudar directament El País, o El Mundo, ja té qui ho fa, Repsol, Iberia, Renfe, Telefónica... Quan Aznar, Zapatero o qui sigui el govern de torn volen incidir en els mitjans de comunicació, tenen 15.000 vegades més armes que el Govern català. Aquí les coses no es poden fer amb la tranquil·litat i la impunitat amb què de vegades es fan a Madrid.

Bé, però les ajudes a determinades capçaleres són excessives.
Que algú li demani al Govern de l'Estat o a aquestes empreses que facin públics els seus comptes de relació amb els mitjans de comunicació espanyols i quedarà glaçat. Que parlin ells ara, i deixem nosaltres de criticar permanentment les actuacions dels nostres governs en aquest àmbit.

Alguns sectors han quedat perplexos que La Vanguardia sigui un dels promotors de la Corporació Catalana de Comunicació, com també ho és l'editor del diari més espanyolista, La Razón. La línia de l'Avui està plenament garantida?
Doncs potser l'Avui està més en línia amb Rac1 que la Vanguardia amb Rac1. A més, ha de quedar clar que una cosa és el Grup Lara i el Grup Godó, i una altra la Corporació Catalana de Comunicació, una nova empresa, i aquests grups estan dins l'Avui, no a la inversa. Si no continua essent l'Avui, qui en patirà les conseqüències més immediates serà el mateix diari. El primer interessat a assegurar la fidelitat de lectors i subscriptors és el nou grup. L'Avui té la seva posició definida, fer experiments és complicat, encara que hi hagi una altra composició empresarial. No crec que ningú estigui per fer aventures d'aquesta mena.

La participació del Govern a través de l'Institut Català de Finances (20%) és excepcional.
Ho és, però el conseller en cap va dir que l'ICF està només per assegurar financerament la jugada, sense intervenir de cap manera en la línia del producte. Jo crec en la sinceritat d'en Bargalló, i per tant, la presència del Govern no és en absolut hostil. L'aposta és de les dues empreses privades de comunicació més importants de Catalunya i una part minoritària del Govern, tots plegats ens juguem el prestigi.

La difusió de l'Avui està estancada en 30.000 exemplars. Creu que potser caldrà repensar algun aspecte per ampliar mercat?
Si volem arribar a més lectors, potser ens haurem de moure una mica de la pedra angular d'allò que representa el diari, i sense que el nostre lector es molesti, penso que l'Avui ha d'anar assimilant sensibilitats més matisades, com ara sectors més radicals i sectors més tranquils, fins i tot obrir-nos a gent que no té com a prioritats les que manté l'Avui actualment. La posició està clara i la línia també, i ara cal definir estratègies perquè des d'aquesta ortodòxia podem fer petites heterodòxies que ens permetin acollir altres lectors. No estem còmodes amb 30.000 lectors, i per tant, hem de fer concessions.

El diari El País s'erigí des del seu naixement com la bandera del progressisme i la intel·lectualitat, també a casa nostra. Amb els anys, no ha canviat gaire, i l'Avui no pot fer-hi front. A què ho atribueix?
La identificació des de Catalunya amb El País, la submissió que practiquen molts lectors, et fa pensar en una mena de colonialisme cultural, és a dir, no respon a totes les sensibilitats que hi ha a Catalunya, i encara menys a la sensibilitat nacional. A mi m'és igual, que molta gent s'emmiralli amb el País, el problema és que hi ha massa poca gent que s'emmiralli amb els altres diaris i els tingui com a referència de dignitat intel·lectual o de dignitat progressista. A més a més, molt poca gent a Catalunya s'ha preocupat d'equilibrar aquesta balança.

Per què no ha interessat?
En determinats àmbits, habitualment periodístics, culturals i acadèmics, es considera que tot allò que té a veure amb aquest país és petit i no es projecta internacionalment. El problema és a Catalunya, on l'Avui no té aquest prestigi, com tampoc el té l'Òmnium Cultural, ni edicions 62, ni el teatre català, ni el cinema, ni la cançó. Senzillament, perquè hi ha molta gent que considera que nosaltres som una cultura subsidiària o un residu folklòric. La gent ha de comprar El País perquè és un bon diari, i no perquè projecti els seus complexos d'inferioritat en un diari espanyol. Resulta increïble, però això encara passa a Catalunya.

Quin paper han de jugar els mitjans de comunicació en aquest escenari acomplexat?
Jo tinc sort, perquè els valencians, nacionalment som bífids, alguns opten per Espanya i altres optem pel País Valencià o els Països Catalans, però sempre ho fem desacomplexadament. Sóc català perquè sóc valencià, i sóc valencià perquè sóc català, per tant, que no em vinguin amb històries. Amb els mitjans també hem de començar aquest camí, i des de l'Avui volem induir corrents que vagin canviant aquesta manera de ser. Però els mitjans de comunicació públics, amb els quals podríem treballar més a gust en aquest sentit, tal com són ara, em sembla que aquesta comèdia durarà molt de temps, perquè els complexos s'encomanen.

En una entrevista al setmanari El TEMPS, vostè afirma que l'edició del País Valencià és una prioritat. En quin punt es troba aquesta possibilitat?
De moment, només és una prioritat meva, i ara he de convèncer l'actual empresa editora de l'Avui que entrar al País Valencià i fer una delegació amb un suplement pot funcionar. És fàcil que l'Avui guanyi prou quota de mercat amb aquesta edició com perquè l'aposta sigui viable.

Ha pensat en una edició per a les Balears?
Tenim tantes mancances cròniques acumulades que no podem arriscar gaire, i tinc la impressió que avui, obrir mercat a les Illes ens suposaria més costos que no pas beneficis.

Des de MediaPro, Jaume Roures treballa en un projecte d'un altre "Avui". Hi ha espai per a una altra capçalera?
MediaPro volia canviar la línia de l'Avui, a l'estil Libération, per tant, en tot cas no s'assemblarà a la línia de l'Avui. Si el senyor Jaume Roures vol fer un nou intent, nosaltres estarem encantats, la competència ens fa forts sempre. Ara bé, preguntem a El Punt si realment estan trobant espai amb la seva edició de Barcelona. Mireu, l'Avui no està salvant la humanitat, només compleix un paper a Catalunya, i si ve un altre i desenvolupa millor aquesta funció, doncs enhorabona, per a ell el pollastre.