Monique Richard, nascuda el 1947, és àmpliament coneguda al Quebec per la seva dilatada trajectòria en el món del sindicalisme i el sobiranisme. Entre 1999 i 2003 va ocupar el càrrec de presidenta de la Centrale des syndicats du Québec (CEQ). En el pla polític, milita al Parti Québécois des de 1976. Va ser escollida per unanimitat com a presidenta del Consell Executiu Nacional en el congrés de maig de 2005. El 8 d'abril va venir a Barcelona, convidada per la CAL, per intervenir en l'acte 'Per un futur sense límits, Països Catalans'.
El Bloc Québécois va aconseguir uns grans resultats en les eleccions federals de principis d'any. Després d'aquest èxit del sobiranisme a escala federal, amb quines perspectives afronta el Parti Québécois les properes eleccions?
Els resultats del Bloc Québécois a Ottawa són importants per a nosaltres, perquè el Bloc és el partit sobiranista que actua al parlament federal. Des del Parti Québécois tenim molta confiança en poder guanyar les properes eleccions, que seran, o bé el 2007, o fins i tot a finals d'aquest 2006. Els quebequesos i les quebequeses constaten que el govern actual del liberal Jean Charest està esmicolant avenços socials que ja s'havien aconseguit en els 30 anys anteriors. El Parti Québécois havia votat una llei contra la pobresa i, actualment, no hi ha cap pla d'acció al respecte. Quant al medi ambient, s'havien votat lleis molt interessants per a la protecció de l'aigua, una riquesa natural molt important a casa nostra, mentre que ara se n'està privatitzant la distribució. A més, aquest govern té una política energètica inexistent. Les properes eleccions ens permetran, a més, plantejar un nou referèndum.
Si el Parti Québécois guanya, corregirà totes aquests polítiques i, alhora, convocarà un tercer referèndum per decidir el futur polític del Quebec?
Sí. Són dos processos paral·lels. Hem constatat que patim un desequilibri fiscal, que, des de fa 15 anys, s'ha eixamplat encara més. Per tant, ens falten molts diners per a la província, per gestionar els serveis que hem de donar a la població. És obligació de tot govern social-demòcrata de respondre als objectius dels seu programa. Si no aconseguim la sobirania, probablement ens convertirem en un govern que, com ja va passar el 2003, decebrà la població, perquè, com que l'aportació federal cada cop és menor, ens faltaran els mitjans. Per tant, en tenim absoluta necessitat, per gestionar aquest país.
En la campanya electoral de 1998, van dir que només convocarien un referèndum en cas que veiessin la possibilitat de guanyar-lo. Ara estan decidits a convocar-lo, tant si es preveu una victòria del sí com del no?
La resolució que va sortir del congrés del Parti Québécois del juny de 2005 va ser que s'organitzarà una referèndum en el nostre proper mandat. A partir del moment en què siguem escollits, ja sigui d'aquí a un any, un any i mig, tenim clar que plantejarem un referèndum. Tenim l'objectiu de dirigir un país, no pas de dirigir una província, com ja ho hem fet en d'altres ocasions, passant dificultats econòmiques per aplicar el nostre programa polític. El nostre govern proposarà temes d'educació, de sanitat, de medi ambient, per a la infància, pel desenvolupament econòmic, financer... Però, per fer tot això, necessitem la independència. Necessitem la sobirania. És un mitjà d'identitat nacional, de protegir les nostres institucions, de protegir i de millorar els nostres avenços socials. La sobirania és el mitjà per respondre als nostres objectius, perquè respon a dos fets determinants: el poder de prendre les nostres decisions i els mitjans financers per aplicar-les.
La campanya electoral pivotarà sobre els temes socials, polítics, els grans temes que interessen a la població... Llavors, haurem de fer-los comprendre que el mitjà per arribar-hi és la sobirania.
Per tant, heu constatat que el federalisme, ni que sigui asimètric, no és un sistema vàlid per gestionar el conflicte nacional.
És impossible que, quan un poble ha decidit de dotar-se d'una identitat, que vol ser reconegut, que vol decidir per ell mateix, es vol desenvolupar per ell mateix, de créixer industrialment..., és impossible que pugui compartir el poder amb algú altre que no té el mateix punt de vista, els mateixos valors ni interessos que nosaltres. Ells sempre tenen la sensació de perdre, i nosaltres tenim la sensació de mai arribar a guanyar per tenir la nostra identitat política i cultural
Si el sí guanya el referèndum i el Parti Québécois aplica el seu programa social-demòcrata en un Quebec lliure, quina actitud adoptaran els Estats Units?
És difícil de saber. Actualment, els EUA no prenen cap posició en ferm. Quan el Parti Québécois va governar, hi havia relacions amb certs homes d'Estat americans, i la relació era molt correcta. Sí és clar que als americans els és més còmode relacionar-se amb un sol representant per tot el Canadà i exercir més pressió a favor dels seus interessos sobre una sola persona que sobre més. Convenim en què les relacions que s'han començat a nivell industrial i econòmic hauran de continuar. Les relacions diplomàtiques, ningú no ens ha dit que no ens parlarà més. Tothom diu que continuarem en el marc de relacions. El que sí que tenim ben clar és que vivim en un ambient anglòfon. Hem de considerar que estem geogràficament ubicats a Amèrica del Nord i haurem de treballar per no quedar isolats i esdevenir un país atrofiat. Ens haurem de desenvolupar, a partir dels nostres objectius. Serem el segon país francòfon d'Amèrica del Nord, després d'Haití, que haurà d'ocupar el seu lloc i haurà de desenvolupar les seves relacions internacionals. No creiem que els americans tallaran les relacions amb el Quebec. Les multinacionals que són presents al Quebec hi continuaran, és clar.
I quin paper hi jugarà França?
Les relacions entre França i Quebec sempre han sigut molt cordials. Tradicionalment, el primer ministre del Quebec sempre ha tingut relacions força directes amb el govern francès, més que no pas amb cap altre estat. Per tant, penso que el reconeixement del Quebec com a país sobirà serà molt ben rebut per França i el conjunt de la francofonia. S'accenturaran les relacions en el nivell de la cultura i en d'altres aspectes, molt més que actualment.
El Parti Québécois, de fet, ja té grups de treball sobre quina serà la nostra Constitució quan serem un poble sobirà, quina relació haurem de tenir amb els Estats Units, amb el Canadà, amb la resta de països... Tot això ho haurem de definir, però ja hi ha grups de treball que es plantegen aquestes qüestions.
Per tant, veieu clar que hi ha espai per a un Quebec lliure.
Sí, actualment hi ha un espai per a un Quebec sobirà. Hi ha moltes qüestions per les quals el govern d'Ottawa s'ha de preocupar. El 2004 es va destapar l'scandale des commandites, en què es va saber que s'havien llençat molts diners per pagar una campanya per frenar el sí en el referèndum de 1995, que vam perdre pel 50.58%. El govern canadenc va manipular l'emigració, donant-los la nacionalitat perquè anessin votar a favor del Canadà. També hi va haver una campanya de por entre la gent gran, dient que se'ls retiraria la pensió. També es van donar molts diners a canadencs d'altres províncies perquè vinguessin al Quebec a dir-nos que ens estimaven, que ens volien dins del Canadà, que tindrien certa propensió a reconèixer l'especificitat del Quebec com a una societat específica...
Ara hi ha moltes raons que empenyen la població del Quebec a dir sí a la sobirania, si això pot ser una manera d'accentuar el desenvolupament, d'accentuar la posada al dia dels programes que nosaltres volem, d'accentuar mesures d'igualtat social... El govern federal sap que l'scandale des commandites va fer un mal enorme a la seva imatge i que els quebequesos i les quebequeses els passaran factura en el proper referèndum.
Quina paper jugarà la nova immigració en el proper referèndum?
Ens trobem en un context diferent del de 1995, perquè ara es produeixen els efectes de la llei que es va a adoptar a principis de 1980. La llei reconeixia el francès com a llengua oficial i obligava la immigració a anar a l'escola en francès. Cada cop més, les persones immigrants coneixen el francès, coneixen la cultura quebequesa i s'identifiquen amb la societat en què viuen, perquè els quebequesos tenen la capacitat de respectar els seus hàbits al mateix temps que han creat l'obligació d'anar a l'escola en francès. Ara ens trobem amb molta gent d'entre 20 i 30 anys que són de tot tipus de nacionalitats que s'adhereixen al Parti Québécois, que s'adhereixen a la causa sobiranista, i que esdevenen els portaveus de les comunitats d'immigrants. Volen que mai pugui ser dit que el Quebec va perdre la seva sobirania a causa dels immigrants. Ells s'impliquen, s'esforcen, donen informació a les seves comunitats... Nosaltres també treballem amb les comunitats d'immigrants, les anem a trobar, les sensibilitzem, els donem informació... Aquesta integració es nota cada cop més. En el si del Parti Québécois, ara hem d'escollir el candidat a les properes eleccions en les 125 circumscripcions, i hi ha persones de diferents comunitats culturals que manifesten el seu interès per encapçalar el partit en la seva zona.
Serà difícil, doncs, pel govern federal, repetir la tupinada servint-se dels immigrants?
Sí. Com a mínim, els costarà repetir la mateixa operació. Penso que treballem molt fort en aquest sentit i aquesta gent s'implica molt en la causa sobiranista. Tot i això, respecto enormement la capacitat d'Ottawa per trobar d'altres mitjans per posar obstacles al nostre avanç cap a la sobirania.
André Boisclair, el cap de llista del Parti Québécois, va ser escollit com a tal després d'unes primàries en què hi competien nou candidats. Després de tot aquest procés, el partit està prou unit com per esdevenir una opció de govern factible?
Sí. André Boisclair ha treballat molt per reagrupar la gent. Els militants i les militants treballaven per la victòria d'un o altre dels candidats. Però tots treballaven, sobretot, per la sobirania i no ho van perdre mai de vista. Saben bé que, actualment, és un bon moment per aconseguir la sobirania, perquè el govern federal amb l'scandale des commandites, amb el desequilibri fiscal, amb l'absència del Quebec en els debats internacionals, amb govern del Partit Liberal al Quebec en hores baixes... Tothom pensa que podem arribar al poder en les properes eleccions i per això cal treballar junts, per guanyar aquestes eleccions i per, tot seguit, guanyar el referèndum.
