Disposar d'un bon cap de llista és clau perquè l'electorat cregui en el missatge del partit. André Boisclair, l'actual líder del Partit Quebequès, no ha sabut generar suficients expectatives entre el sobiranisme quebequès, que li ha donat l'esquena i l'ha relegat al tercer lloc del podi, per darrere del Partit Liberal (federalistes) i els conservadors-autonomistes d'Acció Democràtica, que han pujat de 4 a 41 diputats i s'han convertit en els vencedors morals de la batalla. Des de Catalunya, s'han alçat multitud de veus ressentides que s'han afanyat a transmetre la idea que la via independentista quebequesa està morta. "El futur més immediat del Québec sembla discórrer per la via de l'autonomisme conservador", s'apressen a afirmar. Però els resultats de Boisclair no tenen res a veure amb els que, tan sols fa un any, a les eleccions federals canadenques va recollir el Bloc Quebequès, el partit germà del PQ que només es presenta a les federals, de tradició abstencionista que es nega a formular propostes estatals perquè no es vol interferir en les decisions d'un país veí com és el Canadà. Si Boisclair hagués sabut mobilitzar els 1.553.201 votants sobiranistes que fa tan sols un any havien votat el BQ, el Québec ara es trobaria molt més a prop de l'anhelat tercer referèndum independentista. I és que Boisclair, dilluns, tan sols va sumar 1.125.078 vots, 98.000 menys que Acció Democràtica i 188.000 menys que el Partit Liberal. De fet, el propi Boisclair afirma: "assumeixo la responsabilitat dels resultats i no penso buscar excuses". Sigui com sigui, l'independentisme quebequès ha entrat en una etapa d'introspecció per analitzar els seus punts forts i punts dèbils i determinar com pot tornar a engrescar un electorat que, en anteriors ocasions, ha demostrat que no té cap complex a l'hora d'enfrontar-se cara a cara amb la idea de la llibertat.