JEAN-GUY TALAMONI (Bastia, 1960), advocat, és el líder del partit Corsica Nazione des de 1992, quan va ser escollit parlamentari per l'Assemblea de Còrsega. El 1999 va esdevenir el primer independentista que va presidir una comissió, la d'afers europeus. També ha estat membre de les comissions de desenvolupament social i cultural i de cooperació interregional i euromediterrània. Va participar a Barcelona en la Primera Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat.

En quina situació es troba el moviment independentista cors després del 'No' a la reforma de l'Estatut de l'illa en el referèndum de fa dos anys?
Va ser una petita catàstrofe. Amb el Procés de Matignon, encetat amb Lionel Jospin el 1998, es va arribar a un pacte amb què els nacionalistes corsos hi estàvem d'acord. Quan Nicolas Sarkozy va arribar al ministeri d'Interior, el 2002, va retallar l'acord a la baixa. Això va desmotivar una part dels nacionalistes.
A més, la consulta va estar envoltada per d'altres fets que la van condicionar, i molt. Es volien retallar les pensions dels funcionaris. Per protestar, van decidir fer un gest de rebuig al govern -sempre hi ha qui respon a la pregunta que li sembla, als referèndums-. La detenció d'Yvan Colonna, pocs dies abans de la votació, també va empènyer alguns nacionalistes a votar 'no'.
Des de París es va fer una lectura totalment contrària als resultats negatius del referèndum. Els corsos volien canviar, volien evolucionar. Fins i tot els nacionalistes que van votar 'no' perquè volien un Estatut més ambiciós, ara se n'han penedit. Hem perdut molt de temps i ens trobem en una situació bloquejada, com la d'abans del Procés de Matignon.
Com a mínim, hi hem guanyat el fet que tots els partits corsos ens hem unit en un sol grup a l'Assemblea, Unione Nazionale, en què ens hi apleguem autonomistes, sobiranistes i independentistes.

Còrsega es troba en un període de calma electoral, amb cap elecció prevista fins el 2007. És un bon moment per mirar de trobar una sortida al conflicte?
Això si no es dissol abans l'Assemblea de Còrsega, perquè arrossega greus problemes de funcionament...
Nosaltres estem disposats a negociar, però París no vol discutir. El problema per negociar és que fa falta que les dues parts ho desitgin. Nosaltres estem oberts al diàleg. El problema és que París no hi està gens disposat. Actua com si pogués acabar amb el problema cors per la via policial o militar. És per això que, actualment, estem en una fase sense negociacions

Una negociació que, en cas de produir-se, tindria lloc en una situació on encara persisteix la violència.
Sí, la lluita armada continua. Ningú no ha fet res perquè remeti, encara hi ha moltes coses per solventar. Els problemes són exactament els mateixos que fa 30 anys van motivar l'inici de la lluita armada: no hi ha desenvolupament econòmic, la nostra llengua, el cors, està amenaçada de desaparèixer, tenim problemes socials extremadament greus, no es reconeixen els presos polítics com a tals...
De fet, però, són els clandestins, els que han de dir què volen fer. Nosaltres, Corsica Nazione, només som responsables de la nostra acció, que és política. Són els qui practiquen la lluita armada els que han de decidir què volen continuar fent. Ara per ara hi ha moltes opcions perquè abandonin la lluita armada, però, de moment, no hi ha cap tipus d'evolució.

I violència no només dels clandestins, suposo.
A finals de setembre, el Sindicat de Treballadors Corsos (STC) va prendre un vaixell sense violència per protestar contra la privatització de la línia marítima pública SNCM. França els va enviar l'exèrcit per primera vegada des de fa cent anys! Des de l'època de Georges Clemenceau que no s'havia enviat l'exèrcit a reprimir cap manifestació sindicalista! Ara, cent anys després, París hi ha tornat. I ho ha fet perquè eren sindicalistes corsos. Aquí no hi ha ni democràcia ni respecte als drets de l'home!
França s'enorgulleix d'haver difós els drets de l'home al món sencer, però no té gaire el costum d'aplicar-los... França ha estat condemnada per la Lliga Internacional dels Drets de l'Home per la política que anomenen 'antiterrorista', per la Cort Europea dels Drets Humans...

Precisament, al llibre "Ce que nous sommes" vostè parla que, a l'Estat francès, hi ha un cert sentiment de racisme anticors?
Ho deia i ho reafirmo. Allò que és considera intolerable dir a d'altres comunitats, és totalment vàlid per als corsos. Tothom pot dir el que li sembli i difamar tant com vulgui la nostra comunitat.

Una de les reflexions que es difonen constantment és que Còrsega és una illa pobra i que la independència no és econòmicament viable.
Còrsega, actualment, pateix problemes econòmics greus per les lleis contràries al seu desenvolupament que s'han dictat des de París. França no ha fet res per Còrsega.
L'illa té moltes potencialitats reals i fàcils de desenvolupar: el patrimoni natural, per exemple. Fins i tot els qui critiquen qualsevol cosa relacionada amb Còrsega, reconeixen l'atractiu de l'illa. Per tant, apostem per un model de desenvolupament que atragui un turisme de qualitat, identitari i respectuós amb el medi natural, allunyat del model de les Balears. També tenim molts recursos hídrics, una agricultura de qualitat... Còrsega és una illa molt dotada i apostem per una explotació 'dolça' dels seus encants. Malta, amb molts menys recursos, és independent i gaudeix d'un nivell de vida molt més elevat.

Com es veu des de Còrsega el projecte de nou Estatut català?
Seguim el procés amb molt d'interès, sobretot pel fet que el Parlament de Madrid ha de discutir un Estatut que evoca el reconeixement de la nació catalana. L'Estatut, per tant, farà evolucionar la situació política de Catalunya. També hi ha d'altres evolucions a Madrid que seguim amb interès, com per exemple els possibles contactes entre Zapatero i ETA.
L'evolució actual de Madrid, i de Roma també, que està mirant de fer una nova modificació constitucional que doni més importància a les regions, ens semblen molt interessants de cara a les repercussions que puguin tenir a París.