Els 191.000 electors de l’illa mediterrània de Còrsega voten diumenge en referèndum la supressió dels dos departaments en que està dividida l’illa i que ha d’obrirà les portes a un nou Estatut, amb certes competències pel parlament i l’executiu corsos. El govern francès de dretes ha tirat endavant la consulta popular tot i que va ser l’anterior govern socialista qui va iniciar les converses políti Els 191.000 electors de l’illa mediterrània de Còrsega voten diumenge en referèndum la supressió dels dos departaments en que està dividida l’illa i que ha d’obrirà les portes a un nou Estatut, amb certes competències pel parlament i l’executiu corsos. El govern francès de dretes ha tirat endavant la consulta popular tot i que va ser l’anterior govern socialista qui va iniciar les converses polítiques per desbloquejar el conflicte cors i trobar una via pactada de sortida a la situació de violència existent. A més a més del partit governamental de dretes, el Partit Socialista també es favorable al nou estatut, igual que les forces nacionalistes corses, encara que amb resignació i sense entusiasme. En contra hi ha el Partit Comunista, el Partit Radical d’Esquerra i el grup polític de l’ex-dirigent socialista Jean Pierre Chevénement. En un primer moment semblava que el vot afirmatiu seria majoritari (el mes d’abril les enquestes li donaven el 62 %), però les últimes setmanes els pronòstics apuntaven unes xifres igualades (entre 51 i 55 % pel sí) i el pronòstic d’una abstenció molt elevada. Dins de l’illa hi ha grups de dirigents locals, dels clans que dominen la vida local, que hi estan en contra perquè temen perdre el seu càrrec i/o els seus privilegis. També hi estan en contra els jacobinistes que ho consideren un perill per a la unitat de l’Estat francès, una mena de primer pas cap a la independència de l’illa i un mal exemple per altres regions que podrien sentir-se animades a demanar més competències i això en un estat tan centralista com el francès per a molts és un pecat dels grossos.