Barcelona · Aquest 23 d'abril, dia de Sant Jordi, de la rosa i el llibre, Tribuna us vol recomanar una sèrie d'assajos, biografies, i entrevistes per al vostre interès.


Un pas endavant' (ed. Mina), de Miquel Sellarès, explica per primera vegada i amb tota la cruesa les dificultats per posar en marxa el model policial català per culpa d'uns polítics sense sentit d'Estat. Sellarès, el primer director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat, tampoc estalvia detalls sobre com l'Estat va fer tot el possible per avortar el projecte d'una policia pròpia.

Què pensa Max Cahner', de Dèria editors, recull l'entrevista que Xavier Mora realitzà a Cahner. L'obra, doncs, conté reflexions sobre la seva pròpia condició i manera de pensar. Conté frases com: "Madrid no suporta la iniciativa política dels catalans, que siguin diferents; els molesta la diversitat. Ells voldrien un model com el de França, homogeni." "Durant aquella època el franquisme, que encara havia de fer molt de mal, havia afluixat una mica la prohibició que hi havia sobre la publicació de llibres catalans. I vam aprofitar aquella escletxa per tirar endavant el projecte editorial d'Edicions 62." "Jo sóc català d'adopció i ateses les circumstàncies de subjugació cultural i lingüística, aquest fet et converteix en catalanista. El catalanista és un català que aspira a la normalitat. I normalitat vol dir independència."

Els laberints de la llibertat' (ed. La Magrana), de Jordi Amat, és la primera biografia que es dedica al polític i economista Ramon Trias Fargas. Retrat públic i privat del personatge, el llibre descriu la personalitat polèmica de Trias, rescata una veu autobiogràfica inèdita (la de les cartes i els seus dietaris) i reconstrueix a través seu un capítol essencial de la història contemporània de Catalunya: la pervivència del catalanisme durant el franquisme, l'actuació dels seus actors principals durant la Transició i els clarobscurs de l'hegemonia convergent dels anys vuitanta.

La dreta espanyola a Catalunya 1975-2008' (Ed. La Campana), de Joan B. Culla, té l'objectivitat de l'historiador que s'ha documentat durant anys, però també l'agudesa de qui vol fer entenedors els complexos orígens, els avatars a les urnes, els cíclics problemes de lideratge d'una força política, el PP, que ha arribat a obtenir suports electorals superiors al 20% dels vots. Partint del naixement i la consolidació d'Alianza Popular, el llibre analitza de manera penetrant les dues dècades de vida del PP català, les ziga-zagues tàctiques que ha dibuixat, els ascensos i les caigudes dels successius líders, l'equilibri impossible entre les exigències de la política catalana i el rigorós unitarisme del PP estatal.

El moment de dir prou' (ed. Pagès), de Toni Strubell, pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans però que pocs gosen expressar obertament. s un crit que denuncia la flagrant anormalitat en què viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l'acomplexament històric però, significativament, capaç de manifestar-se multitudinàriament en ocasions.

Més val sols... la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya' (Ed. La Magrana), de Jacint Ros, defensa al llibre una tesi clara: l'economia catalana se'n sortiria perfectament sense Espanya. L'autor reflexiona sobre el fet que molts ciutadans se sumessin a la voluntat d'independència apel·lant a la butxaca:"el catalanisme identitari està molt bé, però ens hem de preguntar si també en sortiríem ben parats des del punt de vista del nostre benestar. I la resposta és, clarament, sí".

Finalment, Viure segurs a Europa' (Dèria editors), de Xavier Ferrer, analitza la defensa i la seguretat de la Unió Europea i respon a preguntes com: quina és la situació del món respecte la defensa europea? Com ha evolucionat aquesta, des de la ja llunyana Comunitat Europea de Defensa, fins al Tractat de Lisboa? Què en pensa la ciutadania? Quines són les perspectives, objectius estratègics, i possibles escenaris futurs?