Barcelona ·
Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies, i Antoni Esteve, president del Grup Lavínia, van coincidir ahir en definir la situació dels mitjans de comunicació com "Incerta", segons el primer, i de "desconcert" segons el segon. En el marc del debat "Els Mitjans de Comunicació i les Noves Tecnologies", organitzat pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), Gordillo i Esteve, van compartir taula amb Joan Majó, exministre d'Indústria i Energia (1985-86) i Director General de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió fins l'any passat, a més de amb el periodista Josep Maria Torrent i del president del cercle Carles Flamerich. Totes els ponents van parlar de crisi però també de noves oportunitats tecnològiques a les que mitjans podrien agafar-se.
Saül Gordillo, va situar el mitjans en una "doble crisi, l'econòmica i la pròpia dels sector", menys ventes, caiguda dels suports tradicionals, menys publicitat, canvi d'hàbits respecte el paper a favor de la xarxa on encara no hi ha un model de negoci definit, van ser alguns del punts que va apuntar.
Però Gordillo, com els seus companys de taula, va definir també oportunitats: "el que realment és important és la marca" i en aquest sentit "els mitjans públic de Catalunya estan molt ben posicionats", va dir. Pel director de l'ACN el secret segueixen sent els bons continguts i respecte això "no es pot tractar el suport web com de segona", va dir referint-se a les grans capçaleres de diaris nacionals i estatals que ja totes tenen versió web, encara que algunes comparteixen redacció i d'altres no, segons va explicar. Perquè no tenim receptes, no se sap com assumir uns canvis que van molt ràpid, i " no ens queda més remei que assumir riscos, i treballar amb prova i error", va dir.
D'altra banda, Gordillo, es va mostrar satisfet de dir que "els catalans hem fet bé la feina a internet, perquè som la 26na llengua més present a la xarxa" i que "el '.cat' és una eina modesta però que ens ha sortit molt bé" i amb la que hem se seguir endavant.
El periodista Antoni Esteve que va coincidir amb la situació de "desconcert", també va emfatitzar la necessitat de donar als mitjans valor afegit i aprofitar les noves tecnologies.
En aquest sentit, Joan Majó, va ser molt aclaridor fent una locució per punts, on va destacar cinc grans avenços tecnològics: la caiguda del preu del bit, i la quasi gratuïtat d'emmagatzematge; la fibra òptica que ens permet un transport molt més fàcil i econòmic; la xarxa única de telèfon i televisió, els grans invents del segle XX; que tot sigui transportable tant per ones com per cable, indistintament; i el salt del tub de raig catòdics a les pantalles planes de múltiples mides i formes, que possibilita consums múltiples de continguts.
Finalment, Majó, va sintetitzar els canvis polítics i econòmics que preveu: Revisió de la gratuïtat que no és real, perquè el producte té un cost que o assumeixen fons públics o la publicitat; l'error en aprofitar l'ample de banda per multiplicar canals enlloc d'augmentar tan la qualitat tècnica com de continguts, que cau amb la multiplicitat. També preveu un increment de les dificultats pressupostaries dels governs per invertir en audiovisual, preveu una pèrdua d'interès. I un canvi dels conceptes de cadena de tv i emissora de ràdio cap a un gestor d'oferta de continguts, que el consumidor podrà triar i remenar. Cap aquesta direcció és cap a on Majó creu que els grups de comunicació haurien de mirar i apostar. "Les televisions públiques tindran capacitat de transformació del sistema de gestió?", aquesta va ser la seva qüestió final.
