Aquests dies té lloc a Barcelona el 3GSM World Congress. Milers d’assistents d’arreu del món debaten, presenten i proposen multitud de novetats en el terreny de les tecnologies fins a límits insospitats. Aprofitant l’avinentesa, els amfitrions també tenim motius per estar satisfets, en el sentit que un nombre cada vegada més elevat d’aquests aparells i aplicacions, almenys els actualment generalitzats i que un dia van ser presentats també com a impensables, permeten que els catalans i catalanes en fem un ús propi, en termes d'interactivitat lingüística.
Certament, el greuge encara és abismal, però, tal com explica Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, en un article al diari El Punt, s’han posat les bases per acabar amb el dèficit, especialment pel que fa a la telefonia mòbil. I és que un grup de fabricants líders i els principals operadors han arribat a un acord amb la Generalitat per incloure la llengua pròpia del país als seus serveis.
Fa un temps era impensable, però actualment hi ha, pel cap baix, uns cinc milions de catalans majors de 15 anys que asseguren tenir un mòbil. I això, en termes de mercat, és molt llaminer. “I d’això va l’economia”, diu Bosch. “On hi ha diners hi ha comerç, i el català és un valor afegit indiscutible a l’hora de vendre”. Més enllà de consideracions econòmiques, però, que les empreses siguin sensibles a la llengua catalana ha de ser també una mostra de “respecte al principal tret identitari d’un mercat que els genera molts ingressos”. Fins i tot José Montilla ho ha vist clar, i així ho ha transmès als participants de la fira internacional, a qui ha advertit que "la fortalesa del nostre teixit econòmic i social ha de fer present l'ús del català en un món cada vegada més internacional i multilingüe".
En aquest sentit explica també el conseller de Governació, Joan Puigcercós, l’aparició de l’Adobe Reader 8.0 en català, un programa emprat cada dia per centenars de milers de catalans. Puigcercós afirma que no es tracta d’una decisió “comercial, sinó d’identitat”. La mateixa sensibilitat que, com a mínim, molts fabricants tenen envers els usuaris suecs, portuguesos, noruecs, txecs o danesos.
Finalment, els internautes catalans tenim, també aquests dies, la possibilitat d’utilitzar el cercador més estès, el Google, amb el nostre idioma. Això és gràcies a la versió andorrana que acaba de llençar el portal. Si els usuaris catalans l’adoptem, de moment i a l’espera del registre de l’adreça www.google.cat, ens podrem saltar el filtre que fins ara, en connectar-nos des d’una IP de l’estat espanyol ens readreça automàticament a Google Espanya.
